Començà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on s'havia establert la seva família quan encara era un nen, i va ser deixeble de l'escultor E. Arnau.

Al cap de poc va fer una estada a Madrid, on va treballar al taller de l'escultor A. Querol, i el 1903 va marxar a París amb una beca. A la capital francesa va conèixer l'obra d'Auguste Rodin, la qual el va impressionar profundament. D'aquest període són obres tan diferents com La parella (1904; fons MNAC) o La bèstia i l'home (1904; fons MNAC). Durant aquest primer període de formació va col·laborar dissenyant petits objectes escultòrics per a la Casa Esteva i Cia.

A la seva tornada a Barcelona, les seves primeres produccions són escultures aplicades a l'arquitectura d'estil modernista, com els relleus per a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930; Sant Antoni Maria Claret, 167) o l'escultura de l'arc del prosceni del Palau de la Música Catalana (1905-1908; Palau de la Música, 4-6), ambdós edificis de l'arquitecte L. Domènech i Montaner.

Va ser un artista que es relacionava amb l'entorn artístic del moment, ja que assistia a tertúlies d'Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis) i també a les que es feien entorn de la seu de la revista Papitu. Així mateix, quan poc després va fer una estada de quatre anys a París, es va relacionar amb Picasso i va formar part del seu cercle.

Va fer alguna incursió en el món de l'orfebreria, amb peces on és palesa la seva formació d'escultor, pels volums i el tractament dels materials.

A partir de la segona dècada del segle XX va començar a experimentar amb l'escultura en ferro, que va permetre-li jugar amb els volums, i va esdevenir un dels escultors més destacats de les avantguardes.

El 1920 va guanyar la càtedra d'escultura a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona, però al cap de poc va marxar a París, on va viure fins al 1934. Fou en aquests anys que va començar el seu reconeixement professional més important, a nivell nacional i internacional.