L'ambient familiar en el qual va néixer Picasso va afavorir la seva vocació, ja que el seu pare era professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de Màlaga i conservador del Museu Municipal. El 1895 la seva família es traslladà a Barcelona i ell ingressà a la Llotja, on va estudiar durant dos anys, i després va marxar a Madrid, on completà la seva formació a l'Academia de San Fernando.

Uns quants anys després va tornar a Barcelona, però durant uns mesos se'n va anar a l'Horta de Sant Joan per recuperar-se d'una malaltia. Aquesta etapa fou molt important per a ell, i artísticament va trencar amb el vessant més acadèmic de la seva pintura per plasmar l'ambient rural que vivia en aquells moments. En tornar a Barcelona, a principis del 1899, entrà en contacte amb el cercle de la taverna d'Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis) i es relacionà amb els intel·lectuals del Modernisme.

El 1900 va fer la primera exposició a Els Quatre Gats amb dibuixos al carbó de retrats de personatges relacionats amb el món artístic de la ciutat (Retrat del Dr. Jacint Reventós, 1900; col·l. Jacint Reventós). La influència del Modernisme en aquests primers anys és patent a la seva obra, i hi participà activament, d'una banda, fent il·lustracions en les revistes de l'època i, d'altra banda, amb l'elaboració de cartells. Una de les obres més populars d'aquest període és el Menú de Els Quatre Gats (1899-1900; Museu Picasso).

El mateix any marxà a París amb motiu de l'Exposició Universal amb el seu amic C. Casagemas, ciutat en la qual van ocupar el taller d'Isidre Nonell i en què va conèixer S. Junyent. Aquella estada li va permetre entrar en contacte directe amb les avantguardes artístiques.

A partir del 1901 i fins al 1904 va anar alternant les seves estades entre Barcelona i París, i un any més tard s'instal·là definitivament a la capital francesa, tot i que va anar fent viatges a Barcelona. La seva pintura va evolucionar apropant-se a les noves tendències i adquirint el seu propi estil.