Dins el marc del 150è aniversari del naixement de l'arquitecte Paul Jaspar (1859-1945), la Commission royale des Monuments, Sites et Fouilles (Comissió reial de Monuments, Llocs d'interès i Excavacions), en col·laboració amb la Vila de Lieja, presenta (del 5 de setembre al 25 d'octubre) una exposició dedicada a una de les figures més destacades de l'Art Nouveau de Bèlgica. Reconegut com un dels grans actors del moviment modern i del regionalisme belga, Paul Jaspar desenvolupa un llenguatge original que mescla els estils neomosà i modernista. A través de diversos plànols, fotografies, dibuixos i objectes personals que havien pertanyut a l'arquitecte, l'exposició ressegueix cronològicament la vida de l'artista tant en l'àmbit personal com professional.

Després de presentar el quadre familiar i la formació, el recorregut ens mostra els diferents corrents estilístics que Jaspar va abordar: eclecticisme, Art Nouveau i Belles Arts.

L'exposició submergeix el visitant en la intimitat de personalitats importants del món polític, industrial i artístic. La residència del pintor Rassenfosse, especialment, està representada per un seguit de dissenys arquitectònics i diverses obres (pintures, estampes, mobiliari...) que provenen de col·leccions públiques i privades. L'obra mestra de l'exposició la trobem en la reconstrucció del menjador de la Casa Bénard, primera construcció Art Nouveau de Lieja, que ens ofereix una idea clara d'un interior burgès de final del segle XIX. Una sèrie de documents inèdits i sorprenents ens mostren alguns conjunts més importants, com el Pavillon des Armuriers de l'Exposició Universal de París de 1900 i la sala d'espectacles La Renommée de Lieja, considerada un dels primers exemples de formigó armat a Bèlgica. Una secció dedicada a les reflexions "arqueològiques" posa el punt final a aquest recorregut per una vida consagrada a l'arquitectura i al patrimoni.

Sébastien Charlier
Historiador, Universitat de Lieja

Conta la llegenda que Úrsula era una noia molt formosa que trencava els cors de tots els xicots de Ljubljana. La nit del gran ball de gala, sota els llimoners de la plaça vella de la capital d'Eslovènia, tots els joves la volien treure a ballar, però cap no era prou bo per a la ben creguda Úrsula. Però vet aquí que l'Home de l'Aigua, el monstre del riu Ljubljanica, es va presentar al ball sota l'aparença d'un jove molt atractiu. Seduïda per la novetat, Úrsula va desplegar els seus encants fins a aconseguir que el misteriós jove la tragués a ballar. Però mentre ballaven apassionadament, es va desfermar un xàfec sobtat, i el monstre va aprofitar la confusió per fer-la girar cada cop més ràpid fins a fer-la caure al riu, on va desaparèixer per sempre més.

Aquesta vella llegenda, que es convertí en el símbol literari de la ciutat de Ljubljana gràcies al poema de France Prešeren (1800-1849) "Úrsula i el Tritó", és la base del vídeo de dibuixos animats en 3D, Úrsula i el Drac, produït a finals de 2008 per l'Institut Eslovè d'Urbanisme. Es tracta d'una breu història de 3 minuts, dissenyada per Andraž Kržič, que forma part del reportatge de presentació de l'exposició Els impressionistes eslovens i la seva època, 1890-1920, que s'ha pogut veure recentment a la Galeria Nacional d'Eslovènia.

Però l'Úrsula i el Drac de Kržič, a diferència de l'"Úrsula i el Tritó" de Prešeren, té un final feliç, gràcies a la intervenció del famós drac modernista del pont sobre el riu Ljubljanica, obra en bronze de la companyia vienesa A.M. Beschorner (1901), un dels símbols de Ljubljana. Mentre reposa tranquil·lament sobre el pont, el drac és alertat pels crits d'Úrsula que neda desesperadament fugint de l'Home de l'Aigua, que ja ha recuperat el seu aspecte de tritó monstruós. El drac entra en acció i, sobrevolant el riu, pren Úrsula amb les seves urpes mentre allunya el monstre d'una flamarada. Després posa la noia delicadament sobre el pont i l'escalfa, tot eixugant-li la roba amb el seu alè calent. En una conclusió amb reminiscències de la famosa cançó "Puff, el drac màgic", la noia i el drac s'acaben fent amics.

Aquest deliciós vídeo es pot veure al lloc web del Réseau Art Nouveau Network dins la secció "Infants/Activitats en línia".

coupDefouet
Barcelona

El naixement de les tendències en els teixits i la moda va aparèixer a Europa als inicis del segle XX, coincidint amb el període modernista. A Catalunya arribaven per subscripció diversos quaderns anomenats "d'orientació" que indicaven a les empreses tèxtils quines serien les tendències en color, matèria o estil  de les següents temporades. A partir d'aquí, els dibuixants, teòrics o artistes catalans es posaven mans a l'obra per preparar els seus propis mostraris tèxtils.

Però en quina mesura van influir aquests corrents europeus en els nostres teixits? Quin "Modernisme" va interpretar amb més força el tèxtil català? De quina manera? Quins artistes o escoles europees van marcar definitivament els nostres teixits de seda, cotó, llana?

Des del Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) hem engegat una recerca de mostraris tèxtils d'empreses europees que ens ajudarà a descobrir les tendències que es van representar en els nostres teixits en aquest canvi de segle, a seguir l'evolució de la maquinària i la tecnologia i a identificar els lligams que es van establir entre artistes, empreses o dibuixants europeus.

Des del CDMT us animem a col·laborar en aquest projecte, en el qual pretenem vincular els centres tèxtils europeus, crear una base de dades amb les mostres més representatives, veure com es creaven les tendències i com, a partir d'aquestes, en creem de noves. El tèxtil és un patrimoni viu, que ens pot servir com a eina de futur. Aquest projecte de recerca, d'una durada prevista d'un any i mig, acabarà amb una exposició al mateix CDMT.

Sílvia Carbonell Basté
Cap àrea tècnica, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT)

El 1974 es va establir el Fons Inbev-Baillet Latour amb l'objectiu de fomentar els treballs científics, acadèmics i artístics. A finals de 2008 va donar 1,5 milions d'euros als Museus Reials d'Art i d'Història (RMAH) per crear-hi un circuït sobre l'Art Nouveau i l'Art Déco belgues. Gràcies a això, el juny de 2010 s'inauguraran tres noves sales dedicades a l'Art Nouveau, i el 2012, una quarta sala i dues més dedicades a l'Art Déco.

Les col·leccions Art Nouveau i Art Déco dels RMAH inclouen mobiliari, escultures, peces d'argenteria i vidrieria, ceràmiques i tèxtils. El 1900 existia una política d'adquisicions per comprar obres d'exposicions o d'artistes com Henry van de Velde i Philippe Wolfers, obres reconegudes mundialment. En els darrers deu anys, s'han afegit noves peces de primer ordre a la col·lecció Art Nouveau.

Les adquisicions es basen en una recerca centrada en la qualitat estètica i la importància històrica dels objectes. Atesa la fama de l'Art Nouveau belga, la col·lecció dels RMAH pot considerar-se de primer nivell en l'àmbit mundial.

Les noves sales seran molt adients per a Brussel·les, una capital que va nodrir l'Art Nouveau i que és sens dubte la ciutat dels germans Wolfers, de Victor Horta i Paul Hankar. Henry van de Velde va iniciar-hi la seva carrera, i l'Art Nouveau belga va influir en els arquitectes de més enllà de les fronteres, com Hector Guimard, a França, o Otto Wagner, a Àustria. El fet que fos Brussel·les la que marqués la pauta, té a veure amb l'enorme riquesa del que aleshores era una capital jove, on els artistes experimentaven amb materials nous com el marfil i les fustes exòtiques del Congo, el feu africà particular del rei Leopold II.

La visita de les exposicions Art Nouveau permanents dels RMAH és un magnífic corol·lari als molts exemples d'arquitectura Art Nouveau de Brussel·les. A més d'admirar les façanes dels carrers, el visitant pot descobrir l'esplendor dels interiors, representada per les aproximadament 250 obres exquisides que s'hi  mostren.

Werner Adriaenssens
Curador, Musées Royaux d'Art et d'Histoire, Brussel·les

Del 2 de maig al 30 d'agost de 2009, el museu de l'École de Nancy dedica, a les galeries Poirel, una exposició a qui fou un dels ebenistes i decoradors més actius i innovadors de l'Art Nouveau i vicepresident de l'École de Nancy, el moviment d'arts decoratives de la vila. Però l'objecte d'aquesta retrospectiva que se celebra per primera vegada a la seva vila va més enllà del mateix artista Louis Majorelle (1859-1926) per abraçar tota l'aventura Majorelle, la d'una família i una manufactura.

En ocasió del 150è aniversari del naixement de Louis Majorelle, l'exposició Majorelle, un art de vida moderna, recupera l'obra de l'artista i de la seva manufactura des dels inicis de l'Art Nouveau fins al llenguatge modern dels anys 30 i 40, passant pel ric període Art Déco. La successió dels estils de la societat Majorelle que li van valer la fama d'elegància, demostra una qualitat d'execució i una recerca artística inqüestionables.

Louis Majorelle fou un home discret i modest, a qui agradava definir-se com un "industrial d'art": la seva producció relaciona i reivindica mobles d'art i de sèrie, difosos arreu del món gràcies a una organització comercial molt competent. Home del seu temps, Louis Majorelle estava atent a la modernitat. El seu estil va saber adaptar-se tant a les evolucions formals i decoratives com a les pràctiques i les formes de vida d'una nova societat. L'exposició que ens ocupa, amb 170 peces escollides per l'exemplaritat, la diversitat i l'èxit conceptual, ret avui un primer homenatge que palesa els talents incomparables de la Maison Majorelle, iniciats per Louis i continuats al llarg de gairebé trenta anys pels seus germans i antics col·laboradors.

A més del mobiliari, l'exposició presenta llumeneres i obres de vidrieria amb esmalt alveolat concebudes en col·laboració amb la manufactura Daum, ceràmiques produïdes pels principals tallers de la regió, així com treballs de forja i nombrosos exemples d'art gràfic que donen testimoni de la preocupació per la difusió tan característica de Majorelle.

Jérôme Perrin
Historiador de l'Art, Vil·la Majorelle, Nancy