Començà de molt petit a estudiar música a Barcelona, concretament piano, on s´havia traslladat la seva família.

Poc després d´estar a la ciutat va conèixer L. Millet, amb qui el 1891 fundà l´Orfeó Català. A partir d´aquell moment harmonitzà per a cor diverses cançons populars catalanes com Els Segadors i va compondre L´Emigrant, entre d´altres. La seva producció musical el va convertir en un personatge molt popular i d´èxit i alhora en un intel·lectual destacat entre els seus contemporanis.

Fou un assidu de les tertúlies dels cafès barcelonins, on va conèixer Picasso, I. Nonell, R. Casas o E. Morera, entre d´altres, i també es relacionà amb altres artistes representants del Modernisme, com J. Puig i Cadafalch o L. Domènech i Montaner.

El 1897 es traslladà a Madrid, on pràcticament va fer tota la seva carrera però sensedesvincular-se mai de la ciutat de Barcelona. Va estrenar diverses sarsueles i òperes amb gran èxit, com, per exemple, Lola Montes (1902) o Bohemios (1904). Al cap de poc va esdevenir empresari de tres teatres de Madrid, Zarzuela, Cómico i Eslava, on va estrenar les seves peces. Paral·lelament, a partir del 1922 va compaginar la tasca de compositor amb la de professor al Conservatori de Música de Madrid. Els anys següents va emprendre una gira per Amèrica del Sud, en la qual va aconseguir un gran èxit.

Quan va tornar, primer a Barcelona i després a Madrid, la seva música va esdevenir més íntima i més mediterrània, en contrast amb el que havia fet fins aquell moment, de caire més popular i dramàtic.