Fill de fuster i ebenista, va començar de molt jove al taller de F. Vidal, on ja treballava el seu pare, com a auxiliar de projectes, però ràpidament va destacar per l'habilitat en el traç, tant pel que fa al treball del metall i el vidre com en el moble i la decoració d'interiors.
Un cop dominada la tècnica, l'any 1893 s'establí pel seu compte, amb la col·laboració del seu pare, i fou aleshores que va començar a experimentar amb noves fórmules allunyant-se de l'estil del seu mestre. El taller no va tenir gaire èxit, a diferència d'altres cases de mobles de l'època, que gaudien de més tradició i prestigi, però possiblement aquest fet va permetre-li ser més lliure en la creació dels dissenys, dels quals es coneixen un miler. Es va caracteritzar per fer peces de fusta noble amb marqueteria, adaptant-les als nous dissenys del moment, i per l'ús del mosaic per a la decoració i de fustes clares, que alternava amb d'altres, com el roure. A partir del 1900 l'ornamentació principal dels mobles que dissenyava es basaven en motius naturalistes de l'Art Nouveau, però va anar evolucionant i va passar per tendències més japonistes per, finalment, arribar a l'art vienès (Projecte d'armari amb marqueteria i talla, 1903; fons MNAC).
L'objectiu principal d'aquest autor era aconseguir un conjunt de decoració integral, per la qual cosa al taller també feien plafons murals de pirogravat o amb fustes tenyides.
La seva obra més destacada són els mobles del saló principal de la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35; actualment al MNAC) i la Casa Navàs (1901-1907; plaça del Mercadal, 5, Reus).
Va treballar amb L. Domènech i Montaner, A. de Riquer, J. Pey i S. Junyent, entre altres.