Aquest escultor d'elements arquitectònics en diferents materials tenia el seu propi taller a Barcelona, primer anomenat Germans Juyol, i a partir del 1901, Alfons Juyol.

La seva tasca consistia en la reproducció de models d'escultors -d'E. Arnau per exemple- modelats per a ferrers -M. Ballarín, E. Andorrà-, per a metal·listes, ceramistes i moblistes, i també feia maquetes de façanes, així com models dels elements ornamentals. Col·laborà amb molts dels arquitectes del moment: L. Domènech i Montaner, J. Puig i Cadafalch, J. Domènech i Estapà, J. Azemar i S. Viñals, entre d'altres. També ajudà L. Escaler comercialitzant les seves peces al taller.

Algunes obres d'aquest autor són l'escultura de capitells a la Casa Amatller (1898-1900; passeig de Gràcia, 41) i la xemeneia de la Fonda Espanya (1901; Sant Pau, 9-11), amb l'escultor E. Arnau; els treballs en pedra de molts elements decoratius de la façana a la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35), o les escultures de la bústia de la Casa de l'Ardiaca (Santa Llúcia, 1; actual seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) de la reforma realitzada per L. Domènech i Montaner el 1902.