Membre de la tercera generació d'una nissaga de joiers que començà amb Josep Masriera Vidal (1810-1875), inicià la seva formació amb el seu pare, Josep Masriera i Manovens (Barcelona 1841-1912), joier i pintor. J. Vilaseca va ser l'arquitecte encarregat de construir el taller d'aquesta família a Barcelona (1882-1885; Bailèn, 72; actualment un convent). Paral·lelament al treball en el taller de la família, estudià a la Llotja. Posteriorment, va fer una estada a Suïssa per aprendre les noves tècniques de l'esmalt al taller de Frank-Édouard Lossier. Poc després, el 1900, va viatjar a París, moment a partir del qual ja es lliurà totalment a l'estil modernista degut en gran part a la influència de l'obra de René Lalique, tot i que abans del viatge algunes de les peces del seu taller ja mostraven una nova estètica.

Treballant sota la marca Masriera i fills, va ser l'introductor de l'esmalt plique-à-jour, i a ell es deuen la innovació temàtica i la creació d'un nou estil en orfebreria que combinava els tractaments més tradicionals del metall amb l'esmalt translúcid, que configurava el que es va donar a conèixer com "esmalt de Barcelona". Les peces més característiques de la seva producció són les joies que representen una nimfa-insecte o rostres femenins evocadors, combinant or, pedres precioses i esmalt. Com a exemple de la seva producció en destaquem el Penjoll amb Sant Jordi (1901; fons MNAC). Gran part de l'obra d'aquest artista es troba en col·leccions, com, per exemple, la de Masriera Carreras del Grup Bagués.

La seva producció, però, s'estén també a obres de temàtica religiosa i d'altres objectes, com l'elaboració de la diadema que els catalans van oferir a la reina Victòria Eugènia d'Espanya el 1906. Aquell mateix any dirigia i publicava la nova revista Estilo, d'arts decoratives.

A partir del 1915 la casa Masriera i el joier J. Carreras (vegeu germans Carreras) van constituir la societat Masriera i Carreras. La direcció artística del taller seguia a les mans de L. Masriera, i seguiren produint joies que partien dels dissenys modernistes. La firma, que continua activa com a Bagués-Masriera, conserva tot el llegat de la casa Masriera i Masriera-Carreras.

Al llarg de la seva vida va conrear la pintura, àmbit en què plasmà el mateix tipus de temes, amb elements molt decorativistes (Ombres reflectides, 1907; fons MNAC), i va participar amb alguns quadres a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona i a la Sala Parés (Petritxol, 5), a principis del segle XX.

A partir dels anys vint va reprendre el seu interès de joventut pel món del teatre i es dedicà a treballar d'escenògraf, amb resultats molt reeixits.