Es formà com a mestre d´obres a Barcelona, però obtingué el títol d´arquitecte a Madrid. Mentre va ser estudiant va viatjar per diversos països europeus, sovint amb el seu gran amic L. Domènech i Montaner.

Gran part de la seva obra anterior al 1893 es considera premodernista, amb una evolució estilística d´aplicació d´elements clàssics, neogòtics i també del japonisme, que influencià els modernistes, com la Casa Enric Batlló (1895-1896; passeig de Gràcia, 75; actual Hotel Condes de Barcelona) o la Casa Bruno Cuadros (1883; Rambla, 82) i, finalment, l´Arc de Triomf (1888; passeig de Lluís Companys, s/n).

No va ser un arquitecte innovador quant a la concepció d´espais, però sí pel que fa al decorativisme per l´aplicació de motius ornamentals d´origen divers, l´ús del vitrall per a finestres i portes, l´aplicació del ferro forjat, etc.

Va col·laborar amb L. Domènech i Montaner a la dècada dels setanta en diversos projectes. Es consideren ja plenament modernistes les Cases Cabot (1901-1904; Roger de Llúria, 8-10 i 12-14,), encarregades per J. Cabot.