Va estudiar a la Llotja com a deixeble de Rossend Nobas i després va viatjar a París, on es formà amb Carrier-Belleuse, i més tard a Roma.

En la seva primera etapa va participar en l´elaboració d´alguns monuments dels inicis del Modernisme, com el Monument a Josep Anselm Clavé (1889; passeig de Sant Joan - travessera de Gràcia), en col·laboració amb l´arquitecte J. Vilaseca. Posteriorment, el seu llenguatge escultòric es caracteritzà per un realisme formal en obres d´expressivitat força serena, com es veu en el Bust a Pepita Teixidor (1917; Parc de la Ciutadella).

Va rebre molts encàrrecs per realitzar retrats i escultures aplicades a l´arquitectura, tractats sempre amb un estil molt personal.

Es va dedicar al món de la docència com a catedràtic i director de l´Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja.