Fill de Francesc Cabot, argenter, va seguir la tradició familiar i aconseguí aportar les innovacions pròpies de la seva època d´estil modernista per finalment introduir les tendències del nou corrent noucentista. El 1905 va obrir una botiga de joies a Barcelona que va tenir molt prestigi, la qual finalment traspassà a la Casa Sanz de Madrid.

En el camp que va destacar més va ser en la vida social de la ciutat, ja que fou president d´empreses públiques, de la Fira de Mostres de Barcelona, del Centre Excursionista de Catalunya i de l´Orfeó Català entre el 1901 i el 1935, quan es construí l´edifici del Palau de la Música Catalana (Palau de la Música, 4-6).

Va fer crítica d´art a La Renaixença sota el pseudònim de "Dr. Franch" i va ser director i fundador de La Veu de Catalunya el 1899, diari on també feia les "Notes Artístiques", en les quals no va ser gaire defensor dels artistes modernistes.

Va encarregar la construcció de les Cases Cabot (1901-1904; Roger de Llúria, 8-10, 12-14)
a l´arquitecte J. Vilaseca.

Participà activament en la política catalana com a diputat provincial el 1911 i va col·laborar en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.