La història de l’Institut de les Ursulines comença el 1841, quan un grup de germanes van arribar a Onze-Lieve-Vrouw-Waver (província d’Anvers, Bèlgica) per obrir-hi una escola per a les nenes del poble. La iniciativa es va finançar amb l’establiment d’un internat, que aviat va atraure una clientela acabalada d’arreu del món. Basant-se en els principis pedagògics de “l’art a l’escola”, les germanes ursulines van crear un complex escolar ampli i singular, on l’art i l’estètica són omnipresents. A més, s’hi van utilitzar les tècniques més capdavanteres i les innovacions arquitectòniques i decoratives més exquisides. Diferents estils com el neogòtic, el neoclàssic, el neoimperi, l’Art Nouveau i l’Art-Déco s’alternen harmoniosament en els diferents edificis.

El que més destaca arquitectònicament d’aquest conjunt és l’hivernacle d’estil Art Nouveau. Fou construït l’any 1900 com a espai de recepció i lloc de reunió de l’alumnat, les seves famílies i altres visitants. El caràcter Art Nouveau de l’hivernacle prové de la cúpula amb vitralls acolorits amb representacions simbòliques del Matí, el Vespre i el Dia. La decoració floral de l’espai s’intensifica amb la presència de plantes exòtiques.

L’hivernacle és únic. No només per la seva qualitat arquitectònica, sinó per l’entorn rural on es troba i pel fet que fou creat dins un marc escolar catòlic, i no en un context Art Nouveau típic de la burgesia urbana liberal. Es tracta de l’exemple més característic a la regió flamenca d’aquest saber fer revolucionari de final de segle.

Gràcies als nombrosos voluntaris, l’Institut de les Ursulines i el seu hivernacle romanen oberts al públic. Actualment només s’hi poden fer visites guiades, que tenen una durada de dues hores i s’ofereixen en diferents idiomes. En els propers anys, per iniciativa de l’organització sense ànim de lucre Kempens Landschap, aquest espai s’obrirà permanentment i s’hi podran fer visites individuals.

Més informació