La reforma estructural arquitectònica de la ciutat de Lima es va produir gradualment. En el segle XIX es va dirigir vers nous estils artístics arquitectònics a partir de l'establiment de la República, de manera que a les acaballes del segle XIX la ciutat ja havia canviat ostensiblement.

El 1905 apareix el primer edifici modernista a Lima, la Casa Courret, de l'arquitecte Enrique Ronderas. Altres arquitectes de l'època que es van afegir al corrent modernista van ser els germans Masperi i el francès Claudio Sahut.

En una primera aproximació a la ciutat de Lima, hi trobem quatre eixos principals d'expansió del Modernisme: un al centre, dos a la zona d'eixample de principi del segle XX i un en una zona externa, a poblacions dels afores, on es construiran ranxos i cases d'estiueig.

Podem establir, doncs, quatre eixos diferenciats de desenvolupament d'aquest corrent artístic a la ciutat, que són motiu de la nostra anàlisi:

L'eix central, on es desenvolupen nous edificis sobre els solars que van anar apareixent al centre urbà amb l'enderrocament de les antigues edificacions per diverses causes com terratrèmols, incendis, o amb la simple renovació urbana d'edificis, pròpia del progrés social i urbanístic de la ciutat, i que s'acomodaven als nous corrents de principi del segle XX i en els quals es realitzaran, llevat d'algunes excepcions, activitats comercials, botigues i indústries, i també algunes residències.

Dins d'aquest eix podem destacar cases com la Courret, la Fernandini, el Paláis Concert , la Casa de los Atlantes i la Pygmalión, entre d'altres.

L'eix de l'eixample quedaria partit en dues àrees de clara influència modernista: el passeig Colón i La Colmena, llocs on s'ubicaran les principals famílies acabalades de la ciutat.

Amb l'ampliació de la ciutat a principi del segle XX, s'inicien a l'extraradi noves construccions modernes destinades a les classes altes, que segueixen els estils predominants del període, un d'ells l'Art Nouveau, amb la consegüent aparició d'aquesta mena d'edificacions en aquesta zona i els seus entorns.

Van aparèixer edificacions modernistes de diferents categories, que van des dels amplis palauets a conjunts residencials, sigui en blocs de pisos amb una façana comuna o bé en vil·les, compostes per diversos edificis o blocs que mantenen una cohesió arquitectònica tancats dins un conjunt residencial. Destaquen la Casa Sal y Rosas, la Casa Molina, la Quinta Alania i la Casa Victoria Larco.

L'eix extern a Barranco i El Callao, ubicacions on trobem els ranxos o cases d'estiueig, amb un tipus d'edificacions diferents a les que s'ubiquen al centre urbà o les zones d'eixample, que es caracteritzen per una idea de segon habitatge, on s'hi pot residir durant les temporades d'estiu, o simplement per poder residir fora del casc urbà de la ciutat, sigui de manera esporàdica o habitualment. Destaca la Casa Rossell Ríos, al districte de Barranco