Personatge polifacètic amb inquietuds culturals i socials, inicià la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i paral·lelament ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va tenir com a professors els arquitectes L. Domènech i Montaner i J. Vilaseca, entre altres.

Realitzà diversos viatges a França, Itàlia, Suïssa i Alemanya, els quals li van permetre tenir una visió global de l'arquitectura europea, que influí en la seva obra, com també ho va fer l'obra de l'arquitecte A. Gaudí.

Les primeres obres d'aquest autor són les que s'emmarquen en el moviment modernista: la Casa Blanxart (1904; Torres i Bages, 9, Granollers) i els dos edificis de la Caixa Sabadell (1907-1910; De la Font, 1, i 1915; Gràcia, 17, Sabadell). Al llarg de la seva trajectòria evolucionà cap a l'estil noucentista. Així mateix, va ser l'arquitecte municipal de Calella, i mentre va exercir aquest càrrec va projectar les escoles públiques i va liderar alguns projectes d'urbanisme.

La tasca més coneguda de l'arquitecte, que va exercir de manera molt activa entre 1915 i 1951, és com a restaurador i conservador de monuments.

Al llarg de la seva vida va compaginar la professió d'arquitecte amb la recerca històrica, camp en el qual va ser un bon difusor i assagista.