Nét de l´escultor i cisellador Damià Campeny, es va formar a la Llotja de Barcelona, entitat de la qual seria professor uns anys més tard, i va ampliar estudis a París.

La seva escultura va ser molt demanada per a espais públics, però també conreà l´escultura decorativa per a edificis i per a panteons. Els temes triats acostumaven a ser anecdòtics, animalístics i d´infants. Va rebre la medalla d´or en l´Exposició Universal de Viena del 1904 i en la d´Atenes l´any 1908. A Barcelona, l´any 1911 va guanyar un concurs que l´Ajuntament de Barcelona convocà per fer tres fonts públiques a la zona de l´Eixample, encara visibles en l´actualitat: La granota (a la cruïlla entre els carrers de Còrsega i la Diagonal), El noi del càntir (plaça d´Urquinaona) i El trinxa (a la cruïlla entre la ronda de la Universitat i Pelai).