La descoberta del gres japonès, i més concretament dels chawan, els bols per al te, propicià la renovació de la ceràmica a l'Europa de finals del segle XIX. Va representar un veritable xoc per als artistes, atès que la seva estètica de la "imperfecció" era l'oposat de la ceràmica europea de l'època. Va permetre els ceramistes francesos i després els belgues d'alliberar-se de les convencions historicistes. El caràcter artesanal i únic d'aquests objectes d'art s'adeia amb els fonaments de l'Art Nouveau i era un mitjà d'oposició a l'art industrial.

Artistes francesos com E. Chaplet, J. Carriès o A. Dalpayrat van obrir camí. Les seves recerques els van dur a experimentar amb els esmalts i les formes, seguint l'exemple dels mestres ceramistes japonesos. Les seves obres foren exposades de forma destacada a les exposicions universals, al Cercle des XX i al saló de La Libre Esthétique de Brussel·les.

Artistes belgues com A. W. Finch, O. Coppens i A. Craco es van dedicar a la ceràmica sota la influència de les idees Arts & Crafts. Trobaren en l'obra dels ceramistes francesos i japonesos un exemple a seguir. Les seves tècniques i concepcions estètiques són alhora personals i amb un esperit proper al dels chawan.

El Museu d'Arts Aplicades de Budapest presenta "Lliris nascuts d'una roca erma": Dissenyadors hongaresos de mobiliari modernista, exposició de mobiliari modernista (1896-1914), començant per l'Art Nouveau hongarès i incloent els dissenyadors més importants de l'estil d'Ödön Lechner. S'hi poden veure els seus dissenys per al mobiliari original del museu, les cadires de braços dissenyades per Marcell Komor per a l'Ajuntament de Subotica o els magnífics dissenys de mobiliari que Ödön Faragó va dissenyar per a la galeria de la Reina Elisabet al Castell de Buda.

Molts dissenyadors modernistes hongaresos sintonitzaven amb les tendències internacionals del nou estil i les obres de Frigyes Spiegel, Pál Horti, József Rippl-Rónai o altres mestres hongaresos desconeguts, mostren la influència de l'Art Nouveau francès, del Jugendstil alemany, la Secession vienesa o l'Arts & Crafts de Gran Bretanya. El museu recorda també el Taller Arts & Crafts de Gödöll?, amb les figures i els seguidors principals -Ede Toroczkai Wigand, Aladár Körösf?i Kriesch, Béla Pálinkás o Károly Kós- compromesos a trobar una "font pura", que van descobrir investigant l'art popular, amb un estil nacional que es mostrava més fidelment en les seves obres que en l'art de Lechner.

La mostra acaba amb els precursors de les tendències que trobem entre les dues guerres mundials -els darrers dissenyadors modernistes que van precedir l'Art Déco i altres moviments modern- on destaca l'art de Béla Lajta que va dissenyar per al mobiliari de la botiga de música Bard en l'estil modernista hongarès, les cadires de l'Institut per a Invidents, utilitzant formes de l'art popular hongarès, i l'Escola de Comerç del carrer Vas amb un estil propi que ja apuntava cap a l'Art Déco. Els trets característics del Modernisme tardà es mostren també en les peces de Lajos Kozma, József Vágó, Miklós Menyhért o Dénes Györgyi.

L'exposició inclou unes cent peces de mobiliari provinents de museus i col·leccions privades hongaresos i estrangers, així com cent vint fotografies, plans i esbossos d'arxiu.

L'Obra Social de la Caixa Catalunya us transportarà a un dels períodes més fèrtils de la cultura i de l'art de la Barcelona de finals del segle XIX, quan la ciutat va passar a ser escenari privilegiat del Modernisme.

L'exposició consta d'unes 90 obres del modernisme català d'autors com Gaudí, Domènech i Muntaner, Josep Llimona, Eusebi Arnau, Pablo Gargallo, Santiago Rusiñol, Ramón Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Miquel Utrillo, Josep Clarà, Alexandre de Riquer, Lluís Masriera, entre d'altres. Les obres, en pintura, escultura, mobiliari i arts decoratives, provenen dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Les darreres investigacions realitzades per l'Institut Mathildenhöhe-Darmstadt són el resultat de l'extensa retrospectiva de l'obra de Joseph Maria Olbrich que s'inuagurarà a Dramstadt a principis de febrer de 2010. La mostra "Joseph Maria Olbrich 1867-1908, arquitecte i vertebrador de la primera modernitat", està comissariada per la doctora Regina Stephan, professora d'Història de l'Arquitectura de l'Escola Tècnica Superior de Mainz, amb la col·laboració del Leopold Museum de Viena.

Els estudiosos de l'obra d'Olbrich el consideren el gran modernitzador del món i de les formes de viure, però a causa de la seva mort prematura i de la destrucció de moltes de les seves obres durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra potser no va tenir el ressò internacional d'altres artistes de la seva època, com ara Henry van de Velde, Josef Hoffmann o Peter Behrens. Per aquest motiu, els promotors de l'exposició i del llibre pretenen donar a conèixer al públic general la rellevància del llegat artístic que Joseph Maria Olbrich va deixar pels volts del 1900 a Dramstadt i a altres ciutats com Viena i Renània.

Aquesta gran retrospectiva s'ha fet realitat gràcies a les darreres investigacions que s'han pogut dur a terme a partir de l'interès que es va crear vers aquest gran arquitecte i dissenyador durant les conferències internacionals organitzades al Mathildenhöhe-Dramstadt amb motiu del centenari de la mort de J. M. Olbrich (vegeu el núm. 11 de coupDefouet). L'exposició inclou la reconstrucció dels projectes d'Olbrich, mitjançant esbossos originals, models, fotografies històriques i múltiples objectes d'àmbits tan diversos com el disseny gràfic, el mobiliari, l'artesanat i l'art tèxtil.

La mostra, que es podrà visitar del 7 de febrer al 24 de maig de 2010 a l'Institut Mathildenhöhe-Dramstadt, inclou uns dies especialment dedicats a la família del 20 al 25 d'abril, i en aquest darrer dia un itinerari de jocs per als més petits.