El Modernisme a Palma de Mallorca s'ha de veure des d'una doble perspectiva. D'una banda, els arquitectes locals desenvolupen un llenguatge pròxim al Modernisme seguint els criteris dels seus clients que volien una arquitectura segons els corrents més moderns. I, d'altra banda, a Mallorca s'hi conserven obres de considerable importància de tres dels més significatius arquitectes catalans: Lluís Domènech i Montaner,  Antoni Gaudí i Joan Rubió i Bellver.

A principis de segle XX, Palma de Mallorca ja és una ciutat moderna que ha enderrocat les muralles i compta amb un projecte general d'eixample de l'enginyer de camins Bernat Calvet i Girona que va ser aprovat el 1901. Estaven ja en actiu a la ciutat un grup de joves arquitectes que van produir obres dins del gust modernista que, segons el tipus d'encàrrec, alternaven amb altres estils històrics i que coneixem bé gràcies als estudis del doctor Miquel Seguí. Els noms de Gaspar Bennazar Moner, Francesc Roca Simó, Guillem Reynés i Font són els més significatius, i van deixar al centre de la ciutat obres molt notables, com la Casa Casasayas de Roca, amb atrevides formes a la façana. A aquests caldria afegir l'argenter Lluís Forteza-Rey que va projectar també originals models de façanes.

Entre els arquitectes catalans, esmentarem en primer lloc Domènech i Montaner, que rebé un important encàrrec, el Gran Hotel (1901-1903), obra esplèndida de maduresa de l'arquitecte, que exercí una gran influència sobre els arquitectes locals. Un sentit molt diferent té l'aportació a la Seu de Gaudí i de qui aleshores era el seu principal col·laborador, Joan Rubió i Bellver. La seva intervenció s'ha de relacionar amb el paper predominant de la cúpula de l'Església mallorquina que ambicionava dinamitzar la llengua i la cultura catalanes a l'illa. El bisbe Pere Joan Campins i el seu vicari general, Mn. Antoni M. Alcover, establiren ponts amb grups de caire religiós del principat, el Cercle Artístic de Sant Lluc i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, dues entitats de les quals Gaudí era membre. Així va rebre l'encàrrec de remodelar la Seu, en la qual treballà entre1904 i 1912. Gaudí va comptar amb un ampli estol de col·laboradors, entre ells Rubió i Bellver que va continuar, a partir de 1912, com a director de les obres. Però la intervenció d'aquests dos arquitectes a la Seu va més enllà d'una simple reforma amb finalitats litúrgiques; és una fita dins de la reflexió sobre les possibilitats constructives de l'art gòtic que Rubió desenvoluparia, en anys posteriors, en els seus estudis sobre el gòtic mediterrani.