La ciutat helvètica de La Chaux-de-Fonds, que ostenta amb orgull el fet de ser la ciutat situada a més altitud d'Europa, forma part del cantó de Neuchâtel, a la regió del Jura. La ciutat ha fonamentat la seva economia en la rellotgeria: la fabricació, comercialització i reparació de tot tipus de rellotges, amb diverses indústries en actiu que han generat una sòlida burgesia.

El desenvolupament del Modernisme a La Chaux-de-Fonds té però un nom propi: Charles L'Eplattenier (1874-1946), artista i pedagog que va fundar l'École d'Art (Escola d'Art). Dins de l'escola, l'any 1905, es va obrir un Cours supérieur d'art et décoration (Curs superior d'art i decoració) que va tenir una extraordinària difusió -esmentem només que Charles-Edouard Jeanneret, Le Corbusier, hi va estudiar dibuix. L'objectiu de Charles L'Eplattenier estava en la línia de les modernes escoles europees, dibuixar inspirant-se directament en la natura. Però el seu objectiu darrer era buscar un repertori ornamental propi i original, deixant de cantó les formes més internacionalistes de l'Art Nouveau per inspirar-se en la flora i la fauna locals. Així, L'Eplattenier va definir l'Style Sapin (l'Estil Avet) fent referència a l'arbre que domina als Alps juràssics. Però també es treballava a partir d'altres models autòctons, com el card platejat o la genciana. Els alumnes més destacats, acabats els estudis, es van aplegar en els Ateliers d'art réunis (Tallers d'art reunits), empresa específica dedicada al disseny i a la decoració.

L'Style Sapin va derivar en nombrosos elements ornamentals, els rellotges i les seves caixes per començar, però també en tot tipus d'arts decoratives, i a més va tenir incidència en l'arquitectura, per exemple a la Villa Fallet, de 1906 -en el disseny de la qual va participar el mateix Charles-Edouard Jeanneret-, el Monument a la República, de 1910, de L'Eplattenier i la que, sens dubte, és l'obra més significativa, el Crematori, construït entre 1909 i 1910.

El projecte del Crematori és de l'arquitecte municipal Robert Belli amb la col·laboració d'Henri Robert i tots els treballs de decoració van ser duts a terme pel Cours supérieur d'art et décoration, dirigits pel mateix Charles L'Eplattenier. L'edifici és de planta quadrada amb un cos sobresortint que correspon a l'accés. De l'aspecte extern destaca el gran portal coronat per una monumental escultura de bronze daurat de L'Eplattenier, Vers l'Ideal. L'espai central interior és una gran sala quadrada amb una decoració exquisida que contribueix a crear un ambient dramàtic i majestuós alhora que converteix el conjunt en una de les fites de l'art simbolista europeu.