El Modernisme forma part del paisatge urbà de la ciutat de Szeged des de finals del segle XIX, quan pràcticament es va haver de construir de nou tot el centre urbà, que havia quedat devastat per una enorme riuada el 1879. A més, el nou moviment arquitectònic revolucionari va arribar a Szeged en condicions favorables, ja que les classes altes, acabalades i il·lustrades, juntament amb la fam inversora del capital bancari el van acollir i patrocinar. Actualment són relíquies arquitectòniques que evoquen una emoció intel·lectual, uns espais que desperten l’admiració tant dels habitants locals com dels turistes, en una nova era amb les façanes renovades.

La Nova Sinagoga és, sens dubte, una d’aquestes relíquies. Qui hagi tingut ocasió d’admirar les formes esplèndides de la seva cúpula grandiosa, els ornaments en forma de randes que llambregen sota la llum daurada de la posta de sol, i després brillen resplendents, gairebé celestials, per efecte de les llums fredes, blau verdoses, que s’intensifiquen a l’interior, no oblidarà mai aquesta visió. L’esplèndida cúpula dual que domina el paisatge urbà marca una de les sinagogues més belles d’Europa. Per altra banda, l’interior de la volta i els vitralls representen la variant més delicada de la mentalitat modernista. Sense la col·laboració del científic i rabí en cap Immánuel Löw i de l’arquitecte Lipót Baumhorn, fundador de l’escola constructiva de sinagogues, aquest obra majestuosa mai no s’hauria creat.

Un altre edifici destacable és el Palau Reök. Justament considerat a l’altura dels estàndards europeus, ha trigat cent anys a gaudir d’un entorn agradable, digne de la seva importància. Actualment, la plaça on està ubicat és un lloc de trobada molt apreciat del centre urbà. La seva façana de formes peculiars representa l’excepcional versió orgànica del Modernisme. Malgrat la seva joventut, Ede Magyar va crear un edifici que ha esdevingut històric, un record etern de l’obra mestra arquitectònica que pot sorgir quan el constructor, l’enginyer hidràulic Iván Reök (1855-1923), un client ric i culte, troba el talent arquitectònic ideal per a la proposta concreta.

A la cantonada del bulevard Tisza Lajos, el Palau Gróf és també fruit de la conjunció d’unes circumstàncies favorables, ja que es va construir en una parcel·la molt ben ubicada al centre de la ciutat. Per a l’arquitecte, Ferenc Raichl J., va suposar una gran oportunitat per recrear la disposició espacial i les solucions ornamentals modernistes que ja havia utilitzat en la seva residència de Subotica, incloent tots els detalls de l’edifici sencer, ara en les dimensions d’un edifici d’habitatges senyorial a l’altura de les expectatives del luxe de l’època.

Tot plegat, el predomini modernista a Szeged no va arribar a una dècada, però, tanmateix, es van construir gairebé una cinquantena d’edificis: blocs de pisos, residències, també escultures, interiors, etc. A més, en la ciutat hi trobem representacions de les diverses branques d’aquest estil, com ara la de Lechner basada en l’art popular, o les que exemplifiquen el Modernisme de Viena i de Berlín, així com les que els constructors locals van adaptar al seu gust particular.