A molts pocs minuts de Barcelona es troba el municipi d'Esplugues de Llobregat, on es pot visitar el testimoni d'un dels centres industrials imprescindibles per al desenvolupament de les arts aplicades del Modernisme, la fàbrica Pujol i Bausis. Aquesta empresa, coneguda popularment com La Rajoleta, es va dedicar des de la segona meitat del segle XIX a l'elaboració de ceràmica, i va esdevenir una empresa emblemàtica en el disseny i producció de ceràmica aplicada a l'arquitectura, en forma d'arrimadors, peces decoratives tridimensionals, respiralls, escates, etc. Una de les característiques que fan destacar la fàbrica espluguina entre la resta és l'interès dels propietaris per produir peces d'alt valor artístic, cosa que els va dur a treballar amb diferents arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà, J. Puig i Cadafalch; i els artistes Lluís Brú i Adrià Gual, entre d'altres. També destacà en el camp de la recerca recuperant la tècnica del reflex metàl·lic, en la línia de la recuperació de la ceràmica hispanomusulmana, que podem veure aplicada a dues àmfores exposades al Saló de Plens de l'Ajuntament i a recobriments ceràmics com el del Seminari de Comillas, de Lluís Domènech i Montaner.

D'altra banda, al carrer de l'Església s'aixeca una destacada mostra de l'obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, Can Casanovas (1902-1903), edifici que actualment acull la comunitat de clausura de les monges dominiques de Montsió. Per encàrrec de Josep Pujol i Colom, cosí de Pau Pujol Vila, propietari de la fàbrica abans esmentada, Gallissà transformà una antiga masia. Sobre l'estructura original projectà una torre emmerletada i aplicà elements constructius de ceràmica, com la tribuna central o el mirador sobre el carrer de l'Església. A l'interior es conserven revestiments ceràmics produïts per Pujol i Bausis, i belles mostres de vitralls. Després de la mort de Gallissà els treballs de reforma foren finalitzats per l'arquitecte Josep Font i Gumà.

L'Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat custodia el fons Pujol i Bausis que, a més de conservar diversos projectes i dissenys, permet documentar la relació dels arquitectes i artistes modernistes amb l'empresa. A més l'Arxiu també acull el fons del mosaïcista, escenògraf i dibuixant Lluís Brú, format per diversos projectes i dissenys d'obres seves, així com els aparells, eines i matèries primeres d'un taller d'on sorgiren creacions tan destacades com els mosaics del Palau de la Música Catalana. D'aquesta manera Esplugues completa un conjunt d'elements que il·lustren perfectament el paper desenvolupat per la producció ceràmica en la configuració del Modernisme.