A mitjan segle XIX, Tortosa enceta un procés de canvi social i econòmic afavorit per l'expansió del conreu de l'olivera, una activitat econòmica que va esdevenir en aquell període la principal font d'ingressos de moltes famílies de la ciutat i de les poblacions de l'interior de les comarques de l'Ebre, i que comportarà un significatiu creixement demogràfic. L'augment de la població i la manca d'espai per a la construcció d'habitatges i d'infraestructures de sanejament van ser les principals causes que originaren l'enderrocamen de les muralles i la urbanització dels eixamples de la ciutat.

En aquest període l'historicisme neomedieval, l'eclecticisme i el Modernisme seran propostes arquitectòniques que conviuran i s'interrelacionaran. A l'eixample del Temple s'hi instal·larà la classe burgesa, principalment al llarg dels eixos del carrer Cervantes i l'actual avinguda de la Generalitat, que és on avui trobem una rica mostra d'aquests estils arquitectònics.

L'eclecticisme té com a exemple l'obra de Josep Maria Vaquer, titulat com a mestre d'obra l'any 1888 i autor, entre altres, de la Casa Brunet (1913), la Casa de Josep Sabater (1914) o la Casa d'Esteve Lamote de Grignon (1911). A mig camí entre l'eclecticisme i el Modernisme trobem el mercat municipal, construït entre 1884 i 1887, dissenyat per Joan Abril, arquitecte municipal de 1882 a 1901.

Però el Modernisme arribà de ple a Tortosa amb l'arquitecte municipal que agafarà el relleu de 1901 a 1908, Pau Monguió i Segura. Monguió desenvoluparà l'estil modernista tant en l'àmbit de l'obra pública promoguda per l'Ajuntament, com ara l'edifici de l'antic escorxador i certs espais del parc municipal, com en habitatges privats, amb exemples com la Casa Pallarés (1906), la Casa Matheu (1907), la Casa Grego (1908) o la Casa Pinyana (1923).

L'antic escorxador és la construcció modernista més gran de la ciutat. Es va construir entre els anys 1906 i 1908 en terrenys guanyats al riu, sota la direcció de Pau Monguió, que va projectar un edifici que superava les deficients condicions d'higiene i salubritat que tenien les antigues instal·lacions situades a la plaça del Rastre. És un recinte estructurat per diferents pavellons disposats de forma simètrica, amb un espai específic per a cadascuna de les funcions del procés d'un escorxador. La utilització combinada de maó vist, ceràmica i teula vidriada s'inspira en l'arquitectura mudèjar, resultat de l'experiència de Monguió com a arquitecte a Terol, on va dissenyar els edificis més emblemàtics de la popular plaça del Torico. Avui en dia l'edifici de l'antic escorxador és la seu del Museu de Tortosa.