Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol d'arquitecte el 1892. Treballà principalment a Vilafranca del Penedès, tot i que va viure a Barcelona els darrers anys de la seva vida.

Tot just acabà la carrera, el 1893, aconseguí el càrrec d'arquitecte municipal de Vilafranca del Penedès, el qual va exercir fins al 1904 i va reprendre uns anys més tard, del 1910 al 1918. Dins de la seva producció trobem gran part dels projectes de planificació urbanística del poble, però també rebé molts encàrrecs de la burgesia de Vilafranca.

Les primeres obres d'aquest autor, fins al 1904, segueixen les tendències historicistes, tot i que de bon començament ja aplicava elements decoratius del corrent modernista, com ara a la Casa Isidre Hill i Boada (1900; Sant Joan, 10, Vilafranca del Penedès). En els anys següents, en la seva obra cada vegada es feia més palès el llenguatge modernista, principalment a les façanes, amb formes ondulades, ulls de bous i motllures, i abundant decoració floral, de manera que va esdevenir la representant del Modernisme a Vilafranca. Alguns exemples d'aquesta producció pròpiament modernista són els magatzems de Magí Figures i Galofré (1904; General Prim, 12, Vilafranca del Penedès), la Casa Fortuny (rambla de Nostra Senyora, 11-13, Vilafranca del Penedès) i la Casa Miró Inglada (rambla de Nostra Senyora, 47, Vilafranca del Penedès).

Va participar activament en la vida política de Vilafranca i en va ser conseller municipal el 1905 i batlle durant un any, el 1909.