Va iniciar la seva formació al taller de litografia del seu pare, que va dirigir fins al 1901, moment en què decidí dedicar-se al món del teatre. El 1888 va ingressar a l'Acadèmia de Pere Borrell i durant els anys d'estudiant ja va començar a escriure les primeres obres teatrals.
Va formar part de la Colla del Safrà, i de jove va realitzar pintures de tendència naturalista; la pintura, però, no va ser la seva principal activitat artística, sinó que s'inclinà pel cartell i el teatre.
El 1896 va publicar el primer llibre, Nocturn, amb el qual es va donar a conèixer i del qual és autor no solament del text, sinó també de les il·lustracions i les cobertes. Un any més tard fundà, junt amb M. Utrillo, entre d'altres, la revista Luz, la qual va dirigir. Així mateix, va col·laborar com a il·lustrador a diverses revistes com Joventut i Hojas Selectas i va fer les il·lustracions d'alguns dels llibres dels seus contemporanis. En aquest mateix període, però, seguia la seva activitat com a pintor, associant l'art i la literatura, com, per exemple, a la seva obra La rosada (1897; fons MNAC).
En el camp del cartell, les seves primeres obres són d'un estil més recarregat i simbolista, i més endavant evolucionen cap a un estil més íntim que abandona l'ornamentació.
Treballà com a director artístic a la Sala Mercè (Rambla, 122; desapareguda), de L. Graner.
Amb el temps es va anar allunyant de la pintura per centrar-se en el món del teatre, en el qual destacà per la seva tasca innovadora fundant el Teatre Íntim (1898), on donà a conèixer obres de Goethe, Molière, Ibsen, Shakespeare, Maragall, Guimerà, etc. El 1913 va ser nomenat director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i va portar la direcció artística de la productora cinematogràfica Barcinógrafo, amb la qual va filmar diverses pel·lícules de caire dramàtic.