Apareix citat com l'encarregat de la pintura decorativa de diversos establiments, com els magatzems El Indio (1922; Carme, 24), junt amb Vilaró i Valls, i el cafè Torino (1902; passeig de Gràcia, 18; desaparegut).
En els anys del tombant de segle es creà la Casa Saumell i Vilaró, decoradors, pintors i dauradors, que treballava en els edificis més emblemàtics del Modernisme, com, per exemple, a la Casa Granell (1902-1904; Gran Via de les Corts Catalanes, 582), de J.F. Granell Manresa.