Començà la seva formació a l'Acadèmia de L. Graner, on coincidí amb I. Nonell, que ja coneixia de l'escola. Al cap de poc s'inscriví a la Llotja i fou un dels membres del grup de pintors La Colla del Safrà. Quan es van obrir Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis) es convertí en un dels personatges habituals de les reunions i participà en la primera exposició de dibuix que s'hi va celebrar. Durant aquells primers anys i fins al 1901 col·laborà dibuixant en revistes com L'Esquella de la Torratxa o Hispania. Aquell mateix any va fer la primera exposició individual a la Sala Parés (Petritxol, 5).

La seva obra mostra un estil molt personal, en el qual destaquen el tractament del color i la pinzellada àgil, com es veu, per exemple, a La catedral dels pobres (1898; fons MNAC).

Junt amb el pintor S. Rusiñol va fer una estada a Mallorca, entre 1899 i 1903, que va marcar un canvi en la seva producció. A partir d'aquell moment els seus paisatges van esdevenir més madurs, i va aconseguir molta popularitat i èxit. Algunes de les obres d'aquest període són Roc de l'estany (1903; fons MNAC) o La cala encantada (1901; fons MNAC). Poc després de tornar a Barcelona marxà a Tarragona, on s'hi va estar fins al 1911 pintant sobretot paisatges, com el de Maspujols Poble escalonat (1909; fons MNAC) o el de l'Aleixar La bassa nova (1907-1913; fons MNAC).

A part de la pintura, al principi va treballar en el món del vitrall per a la Casa Rigalt, Granell i Cia, per a la qual va realitzar dos tríptics i peces religioses (Gorg Blau, fons MNAC) i alguna altra peça on es nota la seva qualitat com a pintor per l'ús que fa, per exemple, de la grisalla.