Va començar la seva vinculació amb la música formant part d'un cor, però aviat va anar a Barcelona per ampliar estudis i poc després va marxar pensionat a Roma i París. Aquests viatges van permetre-li conèixer la música europea, i va esdevenir un dels introductors de la música de R. Wagner a Catalunya. La formació que va rebre el va convertir en un compositor modern tant de música culta com popular. Algunes de les seves òperes més destacades són Els Pirineus, de Víctor Balaguer, o El comte Arnau, amb lletra de J. Maragall. També conreà la sarsuela i escriví obres religioses i composicions de cambra.

El 1894 s'establí a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori. Va fundar diverses escoles de musicologia a Catalunya i es va dedicar a la recerca, sobretot de la música d'època moderna (segles XV-XVIII), tema sobre el qual va publicar diversos llibres, així com sobre la difusió de la música antiga espanyola.

Va adquirir un alt reconeixement, que el va portar a ser mestre de músics com ara I. Albéniz, E. Granados, L. Millet o Manuel de Falla.