Va començar la seva formació amb el pintor Simó Gòmez i en acabar va marxar a París, on va estudiar durant cinc anys al taller de Raphel Collin, pintor idealista. A la capital francesa va conèixer l'obra d'altres artistes simbolistes francesos, així com dels prerafaelites. A la tornada va esdevenir el representant del simbolisme modernista, sobretot en els darrers anys del segle XIX, cap al 1896, amb obres que representen figures femenines, a la manera de nimfes, en actitud melangiosa i envoltades d'una atmosfera boirosa, com, per exemple, Nimfes del capvespre (1899; Museu de Belles Arts d'Olot); unes obres que faran que se'l conegui com el "pintor de fades". La seva obra més destacada i que esdevé representativa de la seva producció és Somni (1905; fons MNAC), molt vinculada als prerafaelites anglesos. Com a crític va publicar diversos escrits a la revista Joventut.