L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

Amb motiu del 70è aniversari de la mort d'Otto Prutscher, aquesta exposició posa l'accent en la importància de la seva obra per al desenvolupament de l'Era Moderna vienesa. La mostra està dedicada a l'associació de Josef Hoffmann (1870-1956) amb Otto Prutscher (1880-1949). Arquitecte i dissenyador com Hoffmann, Prutscher dominava tots els materials usats en les arts aplicades. Era dissenyador d'exposicions, mestre i membre dels principals moviments de reforma artística, de la Secession als Wiener Werkstätte i el Werkbund.

L'exposició del MAK vol mostrar Otto Prutscher (1880-1949), setanta anys després de la seva mort, en els diversos papers que va tenir en el desenvolupament de la modernitat vienesa. Prutscher fou un arquitecte i un dissenyador que va utilitzar tots els materials diversos de les arts aplicades, va ser dissenyador d'exposicions, professor i membre de tots els moviments de reforma artística importants, des de la Secession als Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) i la Werkbund.

L'exposició, que es podrà visitar a Sevilla fins al 28 de juny de 2020, té com a objectiu mostrar com es veia la dona a final del segle XIX i principi del XX.
La mostra presenta un total de 47 obres, entre les quals es compten 42 pintures i 5 estàtues. Dels 29 artistes representats, llevat de Pierre-Auguste Renoir i Joaquim Torres García, són tots espanyols de la talla Joaquim Sorolla, Ramon Casas, Benjamín Palencia, Anglada Camarasa o Santiago Rusiñol.

L'exposició explora els dissenys vívids de Tiffany en relació amb els moviments artístics i artesanals emergents a inicis del segle XX. A partir de l'exhibició dinàmica i il·luminada de vint dels millors llums de taula i de peu del dissenyador, "Tiffany en flor" presenta als visitants la màgia que Tiffani va crear amb milers de fragments de vidre i l'energia de moda dels llums elèctrics. Fotografies d'època i relats dels seus artesans permeten a més endinsar-se a la botiga i estudi de Tiffany.

L'última exposició que presenta el Museu Munch abans de traslladar-se al nou edifici  comprèn per primera vegada obres de totes les seves col·leccions. Aquesta és l'última oportunitat per visitar el Museu Munch en el que ha estat el seu edifici icònic des de 1963.

L'exposició inclou obres cèlebres de Munch com ara El crit, Madonna, Nit estelada, El petó, i altres joies d'artistes com Amaldus Nielsen, Harriet Backer, Ludvig Ravensberg, Teddy Røwde, Jakob Weidemann i Johan Berner Jakobsen.

Aubrey Beardsley (1872-1898) va sorprendre i va delectar el Londres del final del període victorià amb els seus dibuixos sinuosos en blanc i negre. Va explorar l'eròtic i l'elegància, l'humor i l'esperpent, sumant admiradors arreu del món amb el seu estil particular.
Aquesta mostra abasta la carrera intensa i prolífica de Beardsley com a dibuixant i il·lustrador, que es va veure interrompuda per una mort prematura a causa d'una tuberculosi als 25 anys d'edat. La personalitat carismàtica i enigmàtica de Beardsley va contribuir també al fenomen que es va generar entorn d'ell i del seu art.

La mostra subratlla les correspondències entre dos artistes que van interrogar al llarg de les seves carreres els principis de l'escultura i van subvertir la mirada tradicional cap al cos humà des d'una estètica renovadora.

Descobreix l'arquitecte Otto Wagner, figura principal de l'escena arquitectònica europea del tombant dels segles XIX i XX. Les seves obres van contribuir en gran mesura a l'aparició d'una "arquitectura moderna".
Aquesta exposició forma part de la temporada vienesa que organitza la Cité.

La mostra, comissariada des del Museu d'Art de Cerdanyola amb la col·laboració de la Fundació Joan Abelló, ens aproxima a la temàtica del nu masculí, des d'una perspectiva feminista que reivindica la igualtat de gènere i la diversitat d'identitat de gènere, sexual i afectiva.