La nova exposició digital de l'Atelier des Lumières ens proposa una immersió a les obres de Vincent van Gogh. Amb projeccions que ocupen la superfície sencera de l'Atelier, aquesta nova creació visual i musical repassa la vida intensa de l'artista, que, durant els deu darrers anys de la seva vida, va pintar més de 2.000 quadres que actualment es troben repartits en col·leccions d'arreu del món.

A través de 98 obres de 68 artistes la mostra pretén analitzar no només el lloc que ocupa el pastel en comparació amb la tradicionalment venerada pintura a l'oli, sinó també les raons que van dur diversos artistes dels segles XIX i XX a adoptar i reivindicar aquest mitjà. Dividida en deu seccions cronològiques, l'exposició destaca els moments clau i les figures crucials del renaixement del pastel durant la primera manifestació de la modernitat, moment en què aquesta tècnica va aconseguir ser considerada com un art de ple dret.

La mostra anhela endinsar-se en l'esperit d'una època en què l'aventura del blau va ser preponderant. A la fi del segle XIX, relacionar els paisatges i fenòmens de la natura amb els estats anímics, per tal de transmetre matisos i tonalitats de l'ànima, va acabar constituint una estètica poetològica que s'inscriu en el gran moviment de la modernitat, que transita pel Simbolisme i veu néixer el cinematògraf.

L'exposició itinerant "Charles Rennie Mackintosh: creant l'estil Glasgow" serà la primera exposició dels Estats Units que no només presenta l'obra seminal de Charles Rennie Mackintosh (1868-1929), sinó que també situa la seva producció en relació amb un cercle més ampli de dissenyadors i artesans amb qui va compartir elements estilístics, fonts d'inspiració i mecenes. Així mateix, a través de la riquesa extraordinària de les col·leccions municipals, descobrim la relació d'aquest artista estretament vinculat a l'estil Glasgow amb la ciutat.

Amb cartells, pintures, escultures, mobles i ceràmiques, la exposició, il·lustra l'extraordinari moment artístic i artesà que des dels inicis del segle XX va canviar el gust en la decoració.

(Aladdin Sane) Ukiyo-e, Tokyo, 2018 © UKIYO-E PROJECT"/>

Per commemorar el 150è aniversari de l'amistat austrojaponesa, el MAK presenta dues exposicions: "KUNIYOSHI +: Disseny i entreteniment en gravats en fusta japonesos" i "UKIYOENOW: Tradició i experimentació".
La primera està dedicada al darrer període de l'ukiyo-e. La mostra se centra en un dels artistes més importants i innovadors del segle XIX, Utagawa Kuniyoshi (1797-1861). En canvi, "UKIYOENOW: Tradició i experimentació" obre noves dimensions en el tractament contemporani d'aquesta forma d'art japonès i planteja la qüestió de fins a quin punt les diferents formes de producció -artesania tradicional i impressió digital- i també el nou context de cultures populars globals/transnacionals estan tenint un impacte en el nou desenvolupament de l'ukiyo-e.

La mostra, comissariada des del Museu d'Art de Cerdanyola amb la col·laboració de la Fundació Joan Abelló, ens aproxima a la temàtica del nu masculí, des d'una perspectiva feminista que reivindica la igualtat de gènere i la diversitat d'identitat de gènere, sexual i afectiva.

Descobreix l'arquitecte Otto Wagner, figura principal de l'escena arquitectònica europea del tombant dels segles XIX i XX. Les seves obres van contribuir en gran mesura a l'aparició d'una "arquitectura moderna".
Aquesta exposició forma part de la temporada vienesa que organitza la Cité.

La mostra subratlla les correspondències entre dos artistes que van interrogar al llarg de les seves carreres els principis de l'escultura i van subvertir la mirada tradicional cap al cos humà des d'una estètica renovadora.

Aubrey Beardsley (1872-1898) va sorprendre i va delectar el Londres del final del període victorià amb els seus dibuixos sinuosos en blanc i negre. Va explorar l'eròtic i l'elegància, l'humor i l'esperpent, sumant admiradors arreu del món amb el seu estil particular.
Aquesta mostra abasta la carrera intensa i prolífica de Beardsley com a dibuixant i il·lustrador, que es va veure interrompuda per una mort prematura a causa d'una tuberculosi als 25 anys d'edat. La personalitat carismàtica i enigmàtica de Beardsley va contribuir també al fenomen que es va generar entorn d'ell i del seu art.