La mostra "Elfs de Friedrich Wilhelm Kleukens" presenta set pintures de gran format de criatures èlfiques alades pintades fa més d'un segle per Kleukens per a la sala d'espera de la casa de bany número 2 de l'Sprudelhof de Bad Nauheim. Aquestes pintures es podran veure de prop per observar-ne tots els detalls fins a l'octubre de 2024, quan seran retornades al seu lloc original a la casa de bany, que tornarà a servir com a part de les instal·lacions del balneari.

La mostra convida a reflexionar sobre la relació entre l'ésser humà i la terra, tot explorant el vincle històric entre el camp i el mercat des del segle XIX fins a l'actualitat.

Amb obres d'artistes com Ramon Casas, Joaquim Mir, Alphonse Mucha, Hermen Anglada Camarasa, Modest Urgell i Joaquim Vayreda, entre d'altres, la mostra permet descobrir com els artistes han representat al llarg dels anys els camps i els mercats.

És l'Art Nouveau un estil? O es podria descriure millor com un estat d'ànim i una fe insaciable en la modernitat? Maison Hannon presenta "Art Nouveau belga: Van de Velde, Serrurier-Bovy, Hankar & Co", una exposició dedicada al moviment Art Nouveau belga en tota la seva diversitat. Amb una àmplia gamma de peces procedents de col·leccions públiques i privades, moltes de les quals no s'han vist mai abans.

A partir d'una selecció de l'extensa col·lecció del museu, que compta amb uns 1.800 dibuixos de l'artista, la mostra ens descobreix el tema principal de la vida i l'obra del gravador, il·lustrador i escriptor austríac Alfred Kubin (1877-1959).

L'exposició reunirà els quadres més apreciats de Van Gogh d'arreu del món, alguns dels quals rarament s'exposen públicament, i es presentaran acompanyats dels seus dibuixos extraordinaris. Entre altres, hi haurà Cel estelat sobre el Roine i La casa groga, a més d'Els gira-sols i La cadira de Van Gogh, propietat de la mateixa Gallery.

El Museu Albertina ret homenatge a Egon Schiele, un dels artistes plàstics més importants de l'expressionisme, amb una exposició revolucionària. Basada en un concepte originat per Ciprian Adrian Barsan, preveu el retorn de les obres perdudes de Schiele -conegudes únicament per fotografies en blanc i negre- gràcies a la inquietant i emfàtica capacitat artística d'Adrian Ghenie.

El tema de la mostra és la relació canviant entre el cartell com a mitjà artístic i creatiu i el paper de les dones. Els homes dissenyadors del primer esclat en el disseny de cartells a Alemanya, de 1905 a 1921 aproximadament, utilitzaven la dona com a tema i les dones com a models de maneres molt diverses.
L'exposició i el corresponent catàleg presenten una selecció provinent de les col·leccions de F. W. Neess i Maximilian Karagöz que mostra els diversos papers de les dones en els retrats que en feien els cartells públics. Les obres presentaven hàbilment i com se suposava que havien de ser les dones. Comunicaven quins eren els comportaments socialment desitjables i quines eren les llibertats concebibles, però també quins eren els límits innegociables.
Per altra banda, les dones també dissenyaven cartells professionalment en aquesta època, malgrat haver-ho de fer en contra els prejudicis de gènere. I els seus dissenys mostraven com se sentien cada vegada més segures per allunyar-se de les artesanies singulars i del petit format on havien estat relegades, per endinsar-se en els anuncis de gran format i la producció massiva. Per dir-ho d'alguna manera, l'emancipació també es va exercir mitjançant el disseny de cartells.

El tema central de l'exposició inaugural d'aquest centre d'art són les flors a l'estil del Modernisme holandès. Amb obres mestres i objectes sorprenents de la col·lecció del Museu Drents, aquesta mostra porta el visitant a un viatge cap a l'imaginari floral dels vols de 1900.

La exposició inclou obres de Chris Lebeau, Julie de Graag, Simon Moulijn, Johanna van Eijbergen, Carel Adolphe Lion Cachet, Ruud van Empel i Saskia Boelsums.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.