Carles Gumersind Vidiella i Esteba (Arenys de Mar, 1856 - Barcelona, 1915), representa juntament amb Enric Granados, Joaquim Malats i Ricard Viñes el cim del pianisme català a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Quan tenia quatre anys, la seva família es traslladà a Barcelona. L'any 1878, el jove Vidiella rebé una pensió que li permeté traslladar-se a París, i estudiar amb mestres de renom. Home d'una sensibilitat delicada, interpretava els autors amb una fidelitat tan extraordinària (no exempta d'íntima emoció), que fins i tot va entusiasmar Arthur Rubinstein. Visqué durant molts anys al Passatge Permanyer de Barcelona on va estar en contacte amb diversos artistes: Francesc Miralles, Ramon Casas, Apel·les Mestres, Gaietà Cornet, Simó Gómez...

Tot i desenvolupar tota la seva vida a Barcelona, Vidiella va mantenir el contacte amb la seva ciutat natal. Convidat per l'Ateneu Arenyenc d'Arenys de Mar, el 1885 actuà al Teatre Principal d'Arenys de Mar, a favor dels damnificats del còlera.

Carmen Tórtola Valencia, 1882-1955 va ser una ballarina reconeguda internacionalment. La seva carrera artística es va desenvolupar des de l'any 1908 fins l'any 1930. A partir d'aquesta data i fins la seva mort es va dedicar a recopilar informació sobre la seva carrera artística i es va centrar en les seves col·leccions. La ballarina es va fer molt popular per les danses d'inspiració oriental que interpretava tant vinculades als gustos orientalistes del moviment modernista i va ser musa de molts dels intelectuals de l'època.

L'exposició es centra en la col·lecció de puntes que la ballarina va reunir al llarg d'anys i que va ser adquirida pel Col·legi de l'Art Major de la Seda que la va dipositar al Museu d'Arenys de Mar l'any 1992. Es tracta d'un conjunt de més de 200 peces de puntes de diferents estils que la ballarina va col·leccionar però que també va utilitzar en les seves coreografies.