L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

Amb cartells, pintures, escultures, mobles i ceràmiques, la exposició, il·lustra l'extraordinari moment artístic i artesà que des dels inicis del segle XX va canviar el gust en la decoració.

La nova exposició digital de l'Atelier des Lumières ens proposa una immersió a les obres de Vincent van Gogh. Amb projeccions que ocupen la superfície sencera de l'Atelier, aquesta nova creació visual i musical repassa la vida intensa de l'artista, que, durant els deu darrers anys de la seva vida, va pintar més de 2.000 quadres que actualment es troben repartits en col·leccions d'arreu del món.

Per commemorar el centenari de la fundació de la Bauhaus, l'Institu Mathildenhöhe presenta un exposició que vol destacar la importància de la Bauhaus i l'arquitectura sorgida després de la Segona Guerra Mundial. L'exposició de la Colònia d'Artistes de Darmstadt del 1901 va ser la primera mostra permanent d'arquitectura moderna del món i des d'aleshores ha influït en nombrosos projectes expositius i d'urbanisme. Van ser principalment els membres de la Colònia Joseph Maria Olbrich i Peter Behrens els qui van presentar noves idees a Darmstadt a través de la seva arquitectura encarada al futur i el seu disseny holístic, que després es seguirien desenvolupant al Werkbund, del qual tots dos van ser cofundadors, i més tard a la Bauhaus. No és casualitat que els directors de la Bauhaus Walter Gropius i Ludwig Mies van der Rohe haguessin treballat tots dos a l'estudi de Peter Behrens a l'inici de les seves carreres i haguessin estat testimonis de la manera com l'arquitecte fusionava artesania, disseny creatiu i fabricació a gran escala. Després de 1945, el llegat de la Colònia d'Artistes de Darmstadt va ser font d'inspiració perquè la ciutat destruïda per la guerra es reconstruís com a centre de l'arquitectura i el disseny moderns, iniciativa que duria a la construcció de diverses Meisterbauten (obres mestres arquitectòniques) dissenyades per arquitectes de renom com Max Taut, Otto Bartning i Ernst Neufert.

L'exposició Joan Miró. Sèrie Gaudí mostra la influència de l'arquitecte modernista en l'obra de Miró a través del conjunt de gravats Sèrie Gaudí, 21 peces de diverses mides protagonitzades per personatges fantàstics amb les quals Miró li va retre homenatge a mitjans dels anys setanta. Miró s'interessa pel ritme i l'estructura de l'arquitectura gaudiniana, i comparteix amb l'arquitecte el qüestionament dels procediments i els materials d'expressió i un vincle profund amb la natura, generadora de les seves creacions. El tractament del color i l'ús de línies corbes en els gravats recorden la tècnica del trencadís, feta amb bocins de ceràmica reutilitzats, característica de l'obra de Gaudí.

Aquesta exposició es proposa recuperar l'obra d'un pintor català que en vida va tenir un gran èxit, però que l'inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant.

La mostra farà un recorregut per l'obra d'Antoni Fabrés i Costa (1854 - 1938), escultor i pintor, que amb vint-i-un anys i aleshores alumne de l'Escola Llotja de Barcelona, guanyà una pensió per anar a Roma, la ciutat que aleshores era el destí natural dels artistes que destacaven. En arribar-hi, un any després de la mort de Marià Fortuny, Fabrés es va dedicar al dibuix, a la pintura i a l'aquarel·la, tres tècniques que va dominar com ningú altre a la seva època.

La mostra repassa la vida i l'obra del pintor suís Félix Vallatton (1865-1925), que fou un dels artistes gravadors més importants de la seva època. A través de més de 80 pintures i gravats magnífics, l'exposició presenta l'obra extraordinària de Vallotton, que inclou retrats captivadors, paisatges de somni i gravat satírics destil·lats en blocs purs de blanc i negre.

Actualment es presenta a Liverpool l'exposició itinerant que es va organitzar el 2018 a Glasgow per celebrar el 150è aniversari del naixement d'un dels seu fills més il·lustres: l'arquitecte, dissenyador i artista Charles Rennie Mackintosh. L'eix central de les celebracions de la ciutat va ser l'exposició temporal dels Museus de Glasgow, aclamada tant per la crítica com pel públic, "Charles Rennie Mackintosh: creant l'estil Glasgow", que es va presentar a la Galeria d'Art i Museu Kelvingrove. Si us la vau perdre a Glasgow, no patiu, hi haurà oportunitats de veure-la durant la gira, primer a Liverpool i després recorrent els Estats Units en els propers anys.

Per a més informació sobre la gira americana: www.amfedarts.org

La mostra anhela endinsar-se en l'esperit d'una època en què l'aventura del blau va ser preponderant. A la fi del segle XIX, relacionar els paisatges i fenòmens de la natura amb els estats anímics, per tal de transmetre matisos i tonalitats de l'ànima, va acabar constituint una estètica poetològica que s'inscriu en el gran moviment de la modernitat, que transita pel Simbolisme i veu néixer el cinematògraf.

Un cop acabat el període expositiu a Sevilla, la mostra es podrà visitar en dues ciutats espanyoles més.