Línies naturalment fluides, formes enginyosament corbades i una riquesa exuberant d'ornamentació floral, figurativa i abstracta: aquestes són les característiques distintives de l'Art Nouveau, la versió francesa i belga del Jugendstil. França i Bèlgica van tenir un paper fonamental en l'agitació de l'art i el disseny europeus al voltant del 1900, que va aplanar el camí a la modernitat. París, en particular, va exercir una enorme atracció magnètica: Arquitectes com Hector Guimard i Eugène Gaillard van treballar aquí; cartellistes com Henri de Tolosa-Lautrec i Alfons Mucha van revolucionar el disseny gràfic.

Amb motiu del 50è aniversari del Bröhan-Museum, aquesta àmplia exposició està dedicada a un dels punts centrals del museu: l'Art Nouveau francès i belga. Amb gran ludisme i ornamentació especialment floral, els artistes de l'Art Nouveau de ciutats com Brussel·les, París i Nancy van crear un nou disseny per a la Belle Époque, que aviat va captivar tota Europa. Amb peces excepcionals procedents de col·leccions privades nacionals i internacionals, el Bröhan-Museum reviu la glòria d'aquesta època. Algunes de les obres prestades es mostren al públic per primera vegada.

"Estrelles, plomes, borles: Felice Rix-Ueno (1893-1967), artista del Wiener Werkstätte" és una exposició individual organitzada pel Museu MAK per commemorar el 130è aniversari del naixement de l'artista. La mostra, amb dos-cents objectes, presenta una selecció transversal de la seva obra.

Amb un estil independent i molt poètic, Felice Rix-Ueno es va establir com una de les artistes més destacades del Wiener Werkstätte (Taller Vienès). Va produir centenars de dibuixos per a dissenys del Taller, sobretot per a estampats tèxtils, però també per a papers pintats, brodats, esmalts, accessoris de moda i de la llar, joguines i disseny gràfic comercial. A la seva segona llar, al Japó, hi va trobar l'èxit com a professora universitària i hi va fundar el seu propi institut de disseny.

Aquesta exposició especial examina els paisatges de Klimt en el context més ampli de la seva obra i traça l'evolució del seu estil, des de l'historicisme i tradició acadèmica fins a les tendències simbolistes. Després de la fundació de la Secessió vienesa el 1897, Klimt es va convertir en un dels principals defensors del moviment modern. Va passar una dècada explorant l'ideal de la Gesamtkunstwerk (obra d'art total) i el seu enfocament va evolucionar durant aquest període fins a tornar-se més decoratiu i ornamentat, culminant al seu Estil Daurat. A partir de llavors, va adoptar un estil més pictòric, amb colors purs i amb influències d'artistes francesos, en particular.

Aquesta exposició és la primera presentació exhaustiva de l'art ucraïnès de la primera meitat del segle XX que s'exhibeix fora d'Ucraïna. Relata aquest tempestuós capítol de la història cultural ucraïnesa i explica com els artistes moderns van intentar reforçar la sobirania i la independència d'Ucraïna i establir un estil nacional reconeixible. El Belvedere se centra en l'art de cap al 1900 per destacar les connexions amb el desenvolupament del Jugendstil.

L'objectiu d'aquesta exposició és entendre l'expressió i el vocabulari d'Horta sense idees preconcebudes... Entendre Horta des de dins sortint dels camins trillats.

L'exposició mostra la naturalesa polifacètica del període modernista i el desenvolupament de les arts decoratives fins als anys 1930 amb l'art-déco i la Bauhaus.

L'exposició està dedicada a la vida i obra de Susanne Homann (1866-1923), una dona apassionant i versàtil. Va fotografiar el cosmopolita complex balneari de Bad Nauheim de la Belle Époque. La mostra presenta nombroses fotografies que Homann va fer al llarg de la seva carrera en àmbits molt diversos.

L'exposició que presenta el Centre d'Art Amatller és una experiència immersiva i interactiva que forma part de les activitats organitzades per l'Any Joaquin Sorolla (2023-2024) per retre homenatge aquest geni creador que va enlluernar la societat local i internacional del seu moment.

Aquesta mostra, distribuïda en 7 sales, permet acostar-se al gran artista valencià a través de les emocions i els relats profunds.  Al llarg del recorregut expositiu, els visitants poden conèixer com era la València del seu temps, entendre el context familiar que va bastir la seva personalitat, identificar l'entorn artístic que el va fer créixer i singularitzar-se com a creador. També poden emocionar-se observant pintures originals, submergir-se en un ambient màgic quan les seves pintures cobren vida a la sala immersiva, o entrar literalment en les seves obres gràcies a la realitat virtual.

La mostra no només presenta les seves obres cabdals, sinó també pintures dels seus mentors i col·legues més propers, per il·lustrar les influències mútues entre aquests i la seva evolució de l'Impressionisme a la Nova Objectivitat dels anys 1920. Koller-Pinell fou una de les poques dones artistes que van tenir una presència destacada en la modernitat vienesa.

Aquesta exposició és l'última oportunitat de veure els set quadres de gran format de criatures alades semblants a elfs que Friedrich Wilhelm Kleukens va pintar fa més de 100 anys per a la sala d'espera de la Badhause 2 (Casa de Banys 2), a l'Sprudelhof de Bad Nauheim.

Al final de l'exposició, els elfs tornaran a la ubicació original i només estaran exposats durant una visita a la sauna, ja que la sala d'espera de la Casa de Banys 2 es convertirà llavors en una sala de relaxació.

És l'Art Nouveau un estil? O es podria descriure millor com un estat d'ànim i una fe insaciable en la modernitat? Maison Hannon presenta "Art Nouveau belga: Van de Velde, Serrurier-Bovy, Hankar & Co", una exposició dedicada al moviment Art Nouveau belga en tota la seva diversitat. Amb una àmplia gamma de peces procedents de col·leccions públiques i privades, moltes de les quals no s'han vist mai abans.

La mostra presenta un recorregut que traça l'interès creixent del pintor vers els elements florals. A través d'olis, dibuixos, fotografies, estampes i indumentària d'Anglada-Camarasa, ens fa comprendre com la flor va esdevenir un element principal de les seves pintures i com les flors van dibuixar la seva vida.