Amb motiu del 150è aniversari d'Adolf Loos (1870-1933), el MAK presenta una exposició que ha estat desenvolupada en col·laboració amb l'Albertina: "ADOLF LOOS: habitatges privats". Al llarg de la seva vida, Loos es va dedicar als habitatges privats i públics. Aquesta mostra se centra en els habitatges privats i presenta dibuixos de dissenys, plànols, fotografies i maquetes de les seves cases unifamiliars, vil·les i cases de camp, la majoria luxosament moblades. Contrastant amb això, la presentació inclourà també projectes socials revolucionaris, com per exemple, edificis per a la municipalitat de Viena.

Amb motiu del 70è aniversari de la mort d'Otto Prutscher, aquesta exposició posa l'accent en la importància de la seva obra per al desenvolupament de l'Era Moderna vienesa. La mostra està dedicada a l'associació de Josef Hoffmann (1870-1956) amb Otto Prutscher (1880-1949). Arquitecte i dissenyador com Hoffmann, Prutscher dominava tots els materials usats en les arts aplicades. Era dissenyador d'exposicions, mestre i membre dels principals moviments de reforma artística, de la Secession als Wiener Werkstätte i el Werkbund.

La mostra itinerant "El Modernisme i les flors. De la natura a l'arquitectura" està dedicada a la representació de plantes i flors aplicades a la construcció a través de les arts decoratives del Modernisme. Per primera vegada una mostra estableix un diàleg entre el món vegetal i l'arquitectura modernista. El discurs expositiu s'estructura en quatre àmbits. En el primer s'explica el procés creatiu que feien els artistes per "capturar" les imatges de les flors. En el segon es realitza un recorregut per vuit arts aplicades a l'arquitectura ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat i els seus processos de creació. En el tercer s'ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el plantejament de la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció.

La mostra està comissariada per Fàtima López, Marta Saliné i Vicente de la Fuente, doctors, en Història de l'Art i membres del grup de recerca GRACMON de la Universitat de Barcelona.

El Palau Güell presenta fins al 30 de maig de 2021 una exposició dedicada al pintor Aleix Clapés. L'artista barceloní (1846-1920) va ser, durant molts anys, company inseparable de viatge i el pintor predilecte d'Eusebi Güell i d'Antoni Gaudí. Artista d'una potència expressiva extraordinària, fou també el pintor per excel·lència del Palau Güell, l'únic que intervingué en la decoració primigènia de l'edifici, tant a l'interior com a l'exterior.

La mostra presenta una de les obres més destacades d'Aleix Clapés, que es creia desapareguda des de fa més d'un segle. Es tracta d'El peó (ca. 1886), que ha estat descoberta durant la preparació d'aquesta exposició. Tal com expliquen els historiadors de l'art Carlos Alejandro Lupercio i Josep Casamartina, hi ha una llegenda familiar segons la qual Lev Trotski hauria comprat l'obra el 1920 a París i l'hauria enviat al Kremlin. Avui se sap que el quadre no va sortir de Barcelona.

Aquesta exposició presenta un ampli i variat ventall de les pintures d'Anglada Camarasa, amb la idea de mostrar el conjunt des d'una visió personal i romàntica que evoca aquella disposició del Museu de Pollença. Una oportunitat única per acostar-se a l'obra d'Anglada-Camarasa a través d'una proposta expositiva diferent de com se n'ha mostrat l'obra a CaixaForum fins ara.

L'exposició crea un ric panorama i ofereix un mirada única i complexa a la fascinació que exerceix la Viena dels volts del 1900 i l'atmosfera vibrant d'aquesta època. Es tracta d'una mostra semipermanent que comprèn al voltant de 1.300 obres exposades en tres plantes, i que presenta l'esplendor i la riquesa dels assoliments artístics i intel·lectuals d'aquest període a través d'obres mestres del Leopold Museum, així com de préstecs permanents de col·leccions austríaques i internacionals.