Dins de la historiografia del Modernisme -que a Itàlia es coneix com a Liberty-, la ciutat de Torí és importantíssima perquè s'hi va celebrar la gran exposició d'arts decoratives de 1902, la Prima Esposizione Internazionale d'Arte Decorativa Moderna, un esdeveniment que va gaudir d'una gran difusió i que va popularitzar arreu el gust per les arts aplicades d'estil modernista.
L'exposició es va obrir al Parco del Valentino sobre un projecte de Raimondo D'Aronco. Els criteris sobre els quals es va configurar són els que dominen la projecció de les arts aplicades i decoratives en totes les versions del Modernisme: la bellesa no ha d'estar renyida amb la utilitat i tots els objectes, des dels més preciosos fins als més senzills, han d'estar dissenyats a partir d'aquesta premissa.
Ara bé, la ciutat va ser escollida com a seu de l'exposició pel seu caràcter modern i industrial -les primeres empreses de l'automòbil daten de finals del segle XIX-, que l'havien convertit en una de les ciutats de referència de la Itàlia unificada. La ciutat de Torí va ser la primera capital en el regnat del rei Victor Emmanuel II i va tenir un paper decisiu en els esdeveniments de la Itàlia del segle XIX.
El patrimoni Liberty de Torí es troba en dos barris contigus, el de San Donato i el de Cit Turin, al nord-oest del centre històric. Com és comú en d'altres ciutats, el Liberty es va desplegar sobretot a les residències privades, xalets aïllats o cases de pisos destinades a lloguer i va estar lligat també a la modernització de les tècniques constructives. El ferro colat combinat amb el vidre i les estructures de ciment armat apareixen al mateix moment que les línies sinuoses i el gust per l'estilització floral.
L'arquitecte que millor defineix el Liberty torinès és Pietro Fenoglio. Entre 1902 i 1903 construeix una casa d'habitatges coneguda com "La Fleur", en un xamfrà entre el Corso Francia i la Via Principe d'Acaja, que és la seva obra més complerta. Es tracta d'un edifici de tres pisos amb aplicacions de colors clars a la façana i un delicat treball de ferro als balcons i les finestres, que estan cobertes de vitralls de colors. Del mateix arquitecte podem esmentar la Villa Scott (1902), del Corso de Giovanni Lanza, 57, o la Villa Rossi (1903), de la Via Passlacqua, 14. A més de Fenoglio podem esmentar Giovanni Battista Carrera, que el 1920 va intervenir amb gust modernista un antic palau medieval, el Palazzo della Vittoria, al Corso Francia, 23; o el Palazzo Maffei (1909) del Corso Montevecchio, 50, d'Antonio Vandone, amb estructura metàl·lica de l'enginyer milanès Alessandro Mazzucotelli.