Riga és una veritable metròpolis modernista, la ciutat europea que concentra més patrimoni arquitectònic d'aquest estil. Entre 1899 i 1914 més de 700 edificis van ser construïts sota les variants autòctones del nou estil: els anomenats "Romanticisme Nacional", entre 1905 i 1911, i "Modernisme perpendicular", a partir de 1907.
Aquesta particularitat de Riga respon a circumstàncies d'ordre econòmic i cultural. El final del XIX coincideix amb el període de més esplendor de la ciutat gràcies al progrés de la indústria i el comerç. Riga esdevé el primer port del Bàltic i la cinquena ciutat de la Rússia imperial. La prosperitat va provocar l'augment demogràfic i una febre constructora que va forçar l'expansió fora muralles -destruïdes entre 1857 i 1863. El pla d'eixample es va centrar a l'entorn del perímetre del casc antic, en la zona verda dita de l'Esplanada, que és on es van construir els nous barris residencials i comercials, a partir d'un reglament que limitava el nombre d'edificis, la seva alçada i llargada.
En aquest context, dos esdeveniments marquen l'arribada de la nova arquitectura a Riga: l'Exposició Etnogràfica Letona del 1896 i l'Exposició de la Indústria i l'Artesania del 1901, commemorativa del set-cents aniversari de la ciutat. A diferència d'altres exposicions europees, en les de Riga dominen els pavellons construïts en el nou estil. En tres anys el Modernisme es va convertir en l'única forma constructiva, majorment adoptada per la generació jove d'arquitectes graduats a l'Institut Politècnic de Riga.
Aquests van ser els responsables de la configuració de la variant estilística i estructural del romanticisme nacional sota el model de l'arquitectura finlandesa. El país, controlat en l'economia pels alemanys i en la política pels russos, va fer de la cultura el motiu d'identitat letona. K. Peksens, E. Laube o A. Vanags van popularitzar l'ús de materials autòctons, l'aplicació moderada de motius ornamentals vernaculars i la construcció d'elements de l'arquitectura en fusta, com les teulades inclinades i les finestres estretes en la part superior. L'altra tendència arquitectònica, encapçalada per Alksnis o Schmaeling, va ser la que incloïa estructures verticals a les façanes, emfasitzades per elements decoratius integrats. Aquests edificis perpendiculars sumen més d'un terç de l'arquitectura de Riga, en general caracteritzada per una certa contenció ornamental, en l'òrbita de l'arquitectura alemanya i austríaca. El conjunt que s'allunya d'aquesta sobrietat és el construït, a primers de segle, al centre medieval i al carrer Alberta iela, la majoria pel rus Eisenstein i els alemanys Scheffel i Scheel, on els ornaments amb motius florals, geomètrics i escultòrics creen ritmes típics de l'arquitectura eclèctica.