Style Moderne és el nom que rep la manifestació del Modernisme al Moscou prerevolucionari, quan la capital de l'imperi dels tsars havia estat traslladada a Sant Petersburg. La burgesia enriquida de finals de segle XIX i inicis de segle XX cercava una expressió cultural pròpia, diferent de la tradició basada en l'historicisme eclèctic, i la trobà en les noves formes de l'arquitectura. Però aquest nou llenguatge tingué una vida breu ja que a partir de la revolució de 1917 fou menyspreat perquè es considerava una mostra de la cultura burgesa.
La figura més important del Style Moderne és Fjodor Schechtel. Ell inicià la seva carrera en el context d'un llenguatge arquitectònic neogòtic, que es transformà en una arquitectura neorussa exemplificada en els pavellons que projectà per a l'Exposició Internacional de Glasgow de 1901, però en els quals ja es nota una predilecció pels nous materials, combinant la fusta amb el ferro i el vidre. A l'estació Yaroslavl (1902) les àmplies façanes de ceràmica grisa, coronades per l'esvelta coberta, són enriquides amb un gran fris de ceràmica policroma amb estilitzacions vegetals geometritzades.
Dels habitatges que l'arquitecte construí per a la burgesia moscovita destaca la Casa Ryabushinsky (1900-1903), actual Museu Gorky, considerada el màxim exponent de l'arquitectura modernista russa. A l'exterior destaca la claredat volumètrica, de formes cúbiques, matisada pels motius ornamentals derivats de la natura del fris de mosaic poblat d'iris. A l'interior es conserva la decoració original, i destaca l'espai de l'escala amb la magnífica barana de formes orgàniques. Paral·lelament, a la Casa Derozhinskaya (1901-1902) els espais s'organitzen asimètricament i funcional al voltant del vestíbul central i les arts decoratives adopten formes més geometritzants.
D'un altre arquitecte destacat, William Walcott, trobem el grandiós Hotel Metropol (1898-1903), batejat pels contemporanis amb el nom de la Torre de Babel del segle XX, en el qual, a banda del valor lineal dels elements de ferro, es despleguen l'extens plafó de majòlica de La Princesa dels Somnis de Mikhail Vrubel i A. Golovin i el fris escultòric de Nikolai Andreev dedicat a les estacions.
De l'obra de Lev Kekushev es conserva la pionera casa de Glazovsky Pereulok, 8, construïda per ser el seu propi habitatge (1898-1899), una de les primeres mostres de la nova arquitectura a Moscou; o la casa de l'industrial tèxtil Mindovski, actual ambaixada de Nova Zelanda, al carrer Povarskaya.