Mataró conserva un important patrimoni modernista que només ha estat conegut i valorat en els darrers anys. Mataró, en els primeres anys del segle XX ja no era la potència marítima que havia estat al segle anterior però s'hi havia desenvolupat una forta indústria tèxtil que va generar una dinàmica burgesia industrial. Com hem vist en d'altres ciutats industrials, va ser necessari un pla d'eixample que regulés el desenvolupament urbanístic i que va permetre l'aparició de noves tipologies edificatòries d'acord amb les necessitats de la societat industrial.
El Modernisme a Mataró conserva una de les poques mostres modernistes adreçada a les classes treballadores -no oblidem que gran part d'aquestes construccions són projectades per cobrir les necessitats de la burgesia-: la Cooperativa Obrera Mataronense, obra molt primerenca d'Antoni Gaudí. Gaudí va estar treballant per a la societat entre 1877 i 1883, en un període en què es sentia atret per ideals utòpics relacionats amb la situació obrera, que havia desenvolupat en els seus anys de joventut a Reus. Anant més lluny, es pot afirmar que la Cooperativa Obrera Mataronense és una de les obres clau per entendre el pensament ideològic de Gaudí en els primers anys de professió. L'arquitecte va arribar a construir la sala de blanqueig, uns serveis sanitaris i dues petites cases per a obrers que no es conserven. La sala de blanqueig, d'una gran senzillesa estructural, està suportada per uns arcs catenaris de fusta sobre envans de maó.
D'altra banda, Mataró va ser també la ciutat natal de Puig i Cadafalch, que en va ser arquitecte municipal entre 1892 i 1896. Hi va fer diverses obres per raó del seu càrrec: la Beneficència (1892), la reforma de les parades de mercat, conegudes com El Rengle, o la intervenció en el saló de sessions de l'Ajuntament, que conserva un magnífic enteixinat amb decoracions heràldiques de gust medievalista. Però l'obra més significativa és la casa per a Joaquim Coll i Regàs, actual propietat de la Fundació Iluro, amb projecte de 1897 i que és un dels edificis més reeixits de Puig i Cadafalch en la qualitat de les arts aplicades i decoratives. Pel seu caràcter de peça insòlita, val la pena destacar també la botiga de queviures La Confiança (1894-1896), que conserva íntegrament la decoració original.
També va treballar a Mataró l'arquitecte Emili Cabanyes que projectà, l'any 1892, la capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria on es conserva, a més, un bellíssim paviment de mosaic modernista (1903) signat per la Casa Guilani.