El Modernisme eslovè està estretament vinculat als plans urbans de Ljubljana, llavors capital de Carniola. L'estatut de capitalitat va determinar el procés de modernització de Ljubljana al llarg de la segona meitat del XIX. Quan el 14 d'abril de 1895 va ser sacsejada per un devastador terratrèmol, Ljubljana ja comptava amb noves infraestructures: dues línies de ferrocarril, subministrament de gas i electricitat, una planta depuradora, així com concursos arquitectònics promoguts pels governs imperial o provincial i, fins i tot, per la mateixa municipalitat. El terratrèmol va accelerar la renovació, dirigida des de 1896 per l'alcalde Ivan Hribar, un nacionalista paneslovè que va impulsar els nous projectes urbanístics, arquitectònics i culturals. Hribar va convidar un gran nombre d'arquitectes eslaus, majorment educats a Viena i Graz, amb la voluntat de convertir Ljubljana en una segona Praga. La reconstrucció es va centrar en l'àrea compresa entre els límits del nucli històric i la via fèrria.

Juntament amb Hribar, la figura central de la renovació de Ljubljana és Maks Fabiani, urbanista i arquitecte eslovè de prestigi internacional, responsable del projecte de regulació urbana en forma de cinturó de ronda i a partir d'un exhaustiu estudi de la morfologia de la ciutat que, durant segles, s'havia desenvolupat entorn del castell conformant una xarxa de carrers en cercles concèntrics. En els límits d'aquest pla Fabiani també va dissenyar el parc Miklošič, l'enclavament d'estil secessionista més important de la ciutat, i alguns edificis singulars. A més a més, va traslladar a Ljubljana les innovacions de la Secession vienesa -juntament amb Bohèmia, principal centre d'influència a Eslovènia.

El Secesija, nom del nou estil eslovè, va viure el període d'apogeu entre el 1900 i la fi de la Primera Guerra Mundial. Va ser en les noves tipologies arquitectòniques on es va fiançar més ràpidament, en grans magatzems, hotels, bancs nacionals i complexos escolars, icones de prosperitat econòmica i de l'esperit nacionalista que regia a la ciutat. En aquest respecte destaquen el hall de l'Hotel Union i el de la Casa Urbanc, l'escala de la Casa Bamberg i l'interior de l'Escola Mladika. Pel que fa a l'estil, en general els ornaments es limiten a l'entorn de les obertures de les façanes, rarament es troben als interiors. Són recurrents els de procedència vienesa: inscripcions, decoracions florals i formes geomètriques de colors vius -la Casa Hauptmann o el Banc Cooperatiu-, mentre que el treball del ferro en marquesines o balcons, moltes vegades estava influït per l'estil belga.