Al s. XIX la burgesia de la ciutat de Palència adquireix cada vegada més poder econòmic i social com a conseqüència del desenvolupament de la indústria, i es consolida com la classe social dominant. Aquest procés d'industrialització, juntament amb l'arribada del ferrocarril i la desamortització, influirà en la nova arquitectura de la ciutat i en la concepció d'un nou urbanisme que respon a les necessitats d'aquesta nova classe puixant.

En aquest marc es desenvolupa el Modernisme, que recull actuacions en totes les arts, però sobretot en les decoratives, que queden reflectides en edificis tant públics com privats.

Molts d'aquests edificis quedarien ubicats al carrer Mayor, aquesta via principal que vertebra la ciutat i en què es pot trobar una síntesi de l'arquitectura, el comerç i l'activitat social tant del passat com del present de Palència. Edificis com la Casa de Flora Germán i Fulgencio García, l'Estudi d'Arroyo i Gallego o el bellíssim Palau de Villandrando, on es realitza un tractament de la façana principal que reinterpreta el gòtic venecià i el català. Una obra exquisida resolta amb una elegància subtil en què els capitells, les finestres geminades i el fris decorat amb un mosaic vistós encarregat a Daniel Zuloaga creen en conjunt admirat pels qui visiten la ciutat.

Un altre dels elements representatius d'aquest nou corrent artístic i molt emprat en la capital de Palència van ser les tribunes, que van esdevenir una peça fonamental per decorar la façana. Es tractava d'un element amb una significació social i també funcional clara, pensat per mirar sense ser vist i que no només aporta aïllament tèrmic i lluminositat a l'habitatge, sinó que es convertia en un element de decoració que permetia incorporar volum i dinamisme.

Però, a més d'habitatges, també trobem altres exponents representatius del Modernisme com ara la Diputació, el Casino, l'edifici de Comptes o diversos edificis als quals avui dia s'ha dotat d'una funcionalitat docent, com són el Col·legi Modesto Lafuente o l'Institut General Tècnic, més conegut com a Institut Jorge Manrique.

Pel que fa als representants d'aquest moviment, hi ha diversos referents: Cándido Germán, Jacobo Romero, Juan Agapito y Revilla i Germán Calvo. Però si n'hi ha un que destaca per damunt de tots ells per una obra prolífica en la nostra ciutat és sens dubte Jerónimo Arroyo. Educat a Barcelona, aquest arquitecte va rebre la influència de Gaudí, Domènech i Puig i Cadafalch, fins al punt que funda la seva pròpia fàbrica de pedra artificial, element que, al costat del maó vermell, esdevindrà la senya d'identitat dels seus edificis. L'arquitecte decora les seves façanes amb columnes esveltes, atlants com els del Bar Alaska, formes geomètriques inacabables, traços retorçats..., i aconsegueix adaptar amb gran mestria les qualitats estètiques de l'Art Nouveau tant en les façanes dels edificis com en les forges de ferro d'algunes de les portes d'entrada dels habitatges que realitza, que aporten moviment vegetal i sinuositat a l'obra.

Aquests elements, units a múltiples petits detalls, com antics picaportes de formes diverses, timbres, flors, garlandes, rostres femenins fets amb pedra, escuts, mascarons de les boques dels quals en surten domassos..., tots ells seran element que serveixen per embellir encara més els carrers de la ciutat de Palència.