En la primera dècada del segle XX, van sorgir a tota la Gran Plana hongaresa un seguit de construccions notables fruit del capital acumulat provinent de l'agricultura i el desenvolupament d'una xarxa densa de ferrocarril. Fou el cas també de Csongrád, una ciutat situada a la riba del riu Tisza. Les vies del ferrocarril van arribar a Csongrád primer des de l'oest, el 1888, i després des de l'est, el 1906, i el 1903 es va construir un pont damunt el Tisza. De la mateixa manera, aquesta prosperitat econòmica va transformar les necessitats artístiques de la població. Al costat dels nous gustos burgesos que es desenvolupaven amb el creixement urbà, va sorgir el nou estil artístic del Modernisme.

A Csongrád es van erigir dos edificis públics emblemàtics en el període que va de 1890 a 1914: una escola per a noies, construïda els anys 1900-1901 i dissenyada per Sándor Baumgarten i Zsigmond Herczegh, i una escola per a nois, construïda els anys 1913-1914 i dissenyada per Lajos Ybl. En totes dues estructures hi trobem els trets característics del Modernisme hongarès. Això va donar lloc a la introducció d'un tipus d'arquitectura bàsicament nou a Csongrád, que comptava amb un centre urbà envoltat de zones rurals, semblant a qualsevol altre municipi d'una grandària i una història similars. A finals del segle XIX van aparèixer nous materials de construcció, cosa que va propiciar una interacció entre el sector constructiu i els plans de desenvolupament urbanístic. Aquests canvis van anar acompanyats de canvis socials que es podrien descriure com la urbanització del camp.

L'escola per a noies fou la primera a traslladar-se a un nou edifici. El dissenyador, Sándor Baumgarten, havia treballat amb el famós arquitecte Ödön Lechner, el creador de l'estil hongarès del Modernisme, i n'era seguidor. Baumgarten va crear una façana pintoresca amb fileres de maó i ornaments de terracota. L'aspecte actual de l'escola és el resultat de la seva reconstrucció i ampliació després d'un incendi el 1975.

L'escola per a nois va ser una de les principals obres de Lajos Ybl. Fou el primer edifici de dues plantes de la ciutat, impressionant però sense intimidar, amb un disseny funcional alhora que ricament ornamentat. La majòlica vidriada i acolorida, que podria haver estat produïda per un fabricant dels entorns, recorda l'estil particular de Lechner, però l'estructura neta, els detalls inspirats en l'art popular, les fustes tallades i els motius dels esgrafiats són similars a l'estil arquitectònic de la generació post-Lechner, els anomenats "joves arquitectes", seguidors de Károly Kós.

Es van construir dos edificis públics més en estil modernista. Un va ser la casa de banys Farkas o Eszes, amb ornaments escultòrics d'estuc. La va dissenyar Adolf Varga, un arquitecte de la ciutat de Ke?skemét, i es va construir els anys 1904-1905. L'altre edifici va ser la casa consistorial, construïda el 1908 amb ornaments d'estuc d'estil hongarès i gablets decoratius. Malauradament, la façana principal d'aquest darrer va perdre els trets modernistes després d'una reconstrucció durant els anys 1970.

A banda dels edificis públics, també es van construir diversos edificis residencials en estil modernista, amb ornaments d'estuc i ceràmica. La planta dels habitatges públics de Csongrád es caracteritza per tenir forma de L, i les façanes estan acabades amb gablets i parapets. La rica ornamentació reflecteix la urbanització del món rural, ja que en l'arquitectura popular de Csongrád les façanes no s'acostumaven a decorar. La presència d'ornamentació en estil modernista hongarès, així com la decoració amb ceràmica i estuc dels edificis, indiquen una inflexió vers una urbanització moderna.

Com ja hem comentat, es podria dir que aquests edificis palesen la tendència a la urbanització del món camperol. Alhora, s'integren en el paisatge urbà i reflecteixen perfectament les característiques locals. Així, val la pena comparar els petits i grans detalls d'aquestes cases i edificis públics, la seva ornamentació i trets arquitectònics, i també val la pena preservar-los i documentar-los per a la posteritat, per tal que puguem sentir-nos legítimament orgullosos del nostre patrimoni arquitectònic. Finalment, cal assenyalar que, a més de formar part de l'entorn cultural particular de Csongrád, aquests edificis són també part important del patrimoni nacional.