Cerdanyola del Vallès té una ubicació estratègica dins l'àrea metropolitana de Barcelona i pertany a una comarca dinàmica: el Vallès Occidental.

El Modernisme de la ciutat té l'origen en l'estiueig. Gràcies a la bellesa del paisatge, l'abundància d'aigua i les bones comunicacions, entre la dècada de 1880 i la de 1930, va ser un punt d'atracció de la burgesia i els intel·lectuals barcelonins. Aquest fet va generar una nova arquitectura amb cases de lloguer, casinos, una nova església i luxoses torres que van modificar el paisatge urbà.

Entre els arquitectes modernistes que van treballar-hi destaquen Gaietà Buïgas, Eduard M. Balcells, Marcel·lià Coquillat, Ferran Cels, el mestre d'obres Josep Graner, els seguidors de Gaudí Joan Rubió i Bellver, Cèsar Martinell, autor del desaparegut Celler Cooperatiu, i Lluís Muncunill, junt amb autors més joves que ja se situen a cavall del Noucentisme, com ara els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt o Rafael Masó. Gaietà Buïgas Monravà va reformar el castell de Sant Marçal i és l'autor de molts edificis de la ciutat. El seu nebot Eduard Maria Balcells va ser arquitecte municipal a partir de 1905 i va realitzar moltes obres modernistes. En aquest context familiar se situa l'enginyer Carles Buïgas, autor de les fonts lluminoses Art Déco de Montjuïc.

Una part important del patrimoni arquitectònic va desaparèixer a partir de la dècada de 1960 arran de l'especulació urbanística i la transformació en ciutat dormitori. Entre el que s'ha conservat destaquen la Rectoria, la Casa Mongay, la Casa López, la Casa Dolors Balcells i les Escoles, totes obra d'Eduard Maria Balcells; la Torre Vermella, Can Llopis i el Castell de Sant Marçal, de Gaietà Buïgas; la Casa Vinyals (actual Escola de Música), de Ramon Puig Gairalt, o el Panteó Fatjó, entre d'altres. La Torre Vermella (1879) és una de les construccions més interessants de la ciutat, atribuïda a Gaietà Buïgas, tot i que hi podria haver intervingut Lluís Domènech i Montaner. Pel que fa als interiors destaca Ca l'Arquer de Marcel·lià Coquillat, edifici reformat per Antoni Puig Gairalt, els vitralls de la Casa Fernández, obra de Balcells, i els mosaics de Lluís Brú a l'església de Sant Martí, construïda en estil eclèctic per Claudi Duran i Ventosa. A l'interior del temple també es conserven altres elements modernistes com la reixa del baptisteri, els vitralls i l'estendard de les Filles de Maria realitzat per la casa Esteve i Cia.

El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals. Entre el nucli de pintors destaquen Josep de Togores, que va néixer a Cerdanyola, Alexandre de Riquer, Manuel Cano, Manuel Humbert i Marià Espinal; i entre els escultors, Rafael Atché, Ismael Smith, Alberto Lena, que va fundar un taller de motlles, Josep Viladomat i Francesc Juventeny.

Aquest nucli cultural és el fil conductor del Museu d'Art de Cerdanyola, situat a l'antic Casino. Sobresurt el conjunt de vitralls anomenat Les Dames de Cerdanyola, punt culminant del vitrall modernista català. El museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.